divendres, 20 d’abril de 2018

Lev Tolstoj








Sa printzesa cun sos pilos de oro

         Custa fiat una printzesa chi istaiat in Ìndia e chi teniat sos pilos de oro. Teniat però una bìdriga mala, chi odiaiat sa figiastra cun sos pilos de oro e chi at cumbintu su re a nche l'imbiare in unu desertu. E nche l'at fata giùghere in unu desertu a tesu e in cue l'ant lassada. Sa giòvana cun sos pilos de oro, barigadas chimbe dies, fiat torrada a domo dae su babbu a caddu a unu leone. 
         Tando sa bìdriga at torradu a cumbìnchere su re a disterrare sa figiastra in unos montes ispèrdidos in ue viviant àstores ebbia. Coladas bator dies, sos àstores nche l'ant torrada a domo sua.
         Tando sa bìdriga nch'at fatu giùghere sa figiastra in un'ìsula in mesu de mare. Sos piscadores ant bidu sa printzesa cun sos pilos de oro e, coladas ses dies, nche l'ant torrada a domo de su re. 
         Tando sa bìdriga at ordinadu de fàghere unu putzu fungudu in sa corte, de bi pònnere in intro sa printzesa cun sos pilos de oro e de covacare totu cun terra.
         Barigadas ses dies, in su puntu in ue aiant interradu sa printzesa, fiat aparta una lughe manna, e cando su re at ordinadu de nde bogare sa terra ghetada, ant agatadu bia sa printzesa cun sos pilos de oro. 
         Tando sa bìdriga at ordinadu de isboidare su truncu de una murighessa, de bi inserrare sa printzesa e de nche la ghetare in mare.
         A sas de noe dies su mare nch'at giutu sa printzesa cun sos pilos de oro in unu plàia de su Giapone, e in cue sos giaponesos nde l'ant bogada dae su truncu.
         Issa fiat galu bia. Ma in pessu chi at postu sos pees in terra, si nche fiat  morta e trasformada in unu berme de seda. 
         Su berme de seda si nche fiat pigadu a una murighessa e at comintzadu a mandigare sas fògias. Cando fiat crèschidu e fatu prus mannu, pariat chi si nch'esseret morende un'àtera borta: non mandigaiat prus e non si moviat prus. 
         Barigadas chimbe dies, est a nàrrere su matessi tempus chi aiat istentadu su leone pro nche torrare sa printzesa dae su desertu, su berme at torradu a leare bida e a mandigare sas fògias de sa murighessa.
         Crèschidu un'àteru pagu, fiat torradu a mòrrere e a pustis de ses dies, su matessi tempus chi sos àstores aiant istentadu pro nche torrare a domo sua sa printzesa, at torradu a leare bida e a mandigare.
         E fiat mortu un'àtera borta  e luego, in su matessi tempus chi sos piscadores aiant istentadu a nche la torrare in barca a domo sua, at torradu a leare bida.
         E fiat torradu a mòrrere sa de bator bortas e torradu in bida a pustis de ses dies, su tempus chi sa printzesa fiat istada in su putzu. 
         E fiat mortu, un'àtera borta, s'ùrtima, a sas noe dies, sas matessis chi sa printzesa fiat istada in Giapone; luego at torradu a leare bida in forma de fodde in colore de oro. Dae su fodde nd'est essida bolende una mariposa e at postu sos oos; dae sos oos nde fiant essidos sos bermes chi si fiant isparghinados in totu su Giapone. E custos bermes chimbe bortas si dormint e chimbe bortas torrant in bida. 
         Como sos giaponesos pesant medas bermes e produint una cantidade manna de seda. A su primu sonnu de su berme li narant "sonnu de su leone", a su segundu "sonnu de s'àstore", a su de tres "sonnu de sa barca", a su de bator "sonnu de sa corte" e a su de chimbe "sonnu de su truncu isboidadu".





dijous, 19 d’abril de 2018

Lev Tolstoj






Sos bermes de sa seda arrivant a Buchara

         Pro tempus meda sos Tzinesos sunt istados sos ùnicos a pesare sos bermes de seda; no insignaiant a perunu àteru s'arte issoro e bendiant cara sa roba de seda.
         Su re de Buchara una die at tentu su disìgiu de tènnere fintzas isse custos bermes e de imparare a los pesare. Tando at pedidu a sos Tzinesos  de li dare unos cantos bermes e sèmene de murighessa. Custos si fiant refudados. Tando su re de Buchara at imbiadu unos missos pro pedire a mugere sa fìgia de s'imperadore de sa Tzina e at ordinadu a nàrrere a sa cojuada noa chi in su regnu bi fiat de totu, fartaiat una cosa ebbia: sa roba de seda. Pro cussu issa nde deviat batire, a sa cua,  unos cantos bermes e sèmenes de murighessa, ca si nono non diat àere pòdidu tènnere bestires de tzerimònia. 
         Sa fìgia de s'imperadore tando at leadu unos bermes e sèmenes de murighessa e los at cuados in su mucadore a inghìriu de sos pilos.
         Cando at passadu sa làcana de su regnu de Buchara, l'ant preguntadu a sa printzesa si teniat cun issa cosa proibida, ma non si fiant atrividos a li nàrrere de si nde bogare su mucadore.
         De custa manera sa gente de Buchara at pesadu sos bermes  e prantadu sa murighessa, e sa printzesa at insignadu sa manera de fàghere sa seda.


dimecres, 18 d’abril de 2018

Lev Tolstoj





Sa fundatzione de Roma

         Custu fiat unu re chi teniat duos fìgios: Numitore e Amùliu. In puntu de morte at naradu a sos fìgios:
         - Narade·mi comente cherides partzire s'eredade? Chie s'at a tènnere su regnu e chie sas richesas mias?
         Numitore at leadu su regnu e Amùliu sas richesas. Cando Amùliu at possèdidu sas richesas at tentu imbìdia de su frade chi fiat re e at comintzadu a fàghere regalos a sos sordados pro los cumbìnchere a nche catzare a Numitore e a elèghere a isse comente re. E sos sordados gasi ant fatu, e Amùliu fiat divènnidu re.
         Numitore teniat una fìgia. A custa fìgia li fiant nàschidos duos fìgios copiolos, ambos mascros, bellos e bene fatos.
         Amùliu timiat chi su pòpulu s'afetzionaret a issos cando esserent mannos e los poderet fàghere rees. At fatu mutire tando su tzeracu Fàustolu e l'at naradu.
         - Lea custas duas criaduras e gheta·nche·las in su riu.
         Su riu fiat su Tèvere. 
         Fàustolu at postu sas criaduras in unu brassolu, nche las at giutas a su riu e las at lassadas in cue. Isse pensaiat chi a seguru diant mòrrere, ma su Tèvere at bessadu, sas abbas ant artziadu su brassolu e l'ant trisinadu finas a pe de un'àrbore manna. A de note fiat bènnida una lupa e at nudridu sos duos copiolos cun su late suo. 
         Sos pitzinneddos fiant divènnidos mannos e si fiant fatos bellos e fortes. Issos istaiant in unu padente a curtzu a sa tzitade in ue regnaiat Amùliu, imparaiant a ochire sos animales arestes pro los pòdere mandigare. Sa gente los at connotos e at comintzadu a los istimare pro sa bellesa issoro. Ant postu de nùmene Ròmulu a su mannu e Remu a su minore.
         Una die sos pastores de Numitore e de Amùliu, pasturende su bestiàmene a curtzu a cussu padente, aiant brigadu intre issos. Sos pastòres de Amùliu ant furadu sa gama de Numitore. Sos duos copiolos, chi aiant bidu totu su chi fiat sutzessu, ant pessighidu sos pastores, los ant segudados e lis ant leadu su bestiàmene.
         Sos pastores de Amùliu si fiant tando airados che dimònios contra de sos duos frades e, isetadu su momentu chi Ròmulu non bi fiat, ant furadu a Remu e nche l'ant giutu in tzitade dae Numitore e l'ant naradu:
         - In su padente b'at duos frades chi furant bestiàmene e irrobbant. Unu l'amus leadu e ti nde l'amus batidu. 
Numitore at ordinadu de nche giùghere a Remu a in antis de Amùliu, su re. Custu at naradu:
         - Issos ant ofesu sos pastores de frade meu: siat isse duncas chi los giùighet. 
E tando nch'ant torradu a giùghere a Remu a in antis de Numitore, chi l'at preguntadu:
         - Chie ses tue e dae ue benis?
         Remu at rispostu:
         - Semus duos frades; essende criaduras nos nch'ant giutu in unu brassolu suta de un'àrbore a oru de su Tèvere; in cue nos ant nudridu animales arestes e pugiones, e in cue nos semus fatos mannos. Pro ischire chie semus tocat a abbaidare su brassolu nostru: tenet unas cantas ziras de ràmene, e in su ràmene b'at un'iscrita.
         Numitore fiat abarradu transidu e si fiat preguntadu si cussos duos giòvanos no esserent pro casu nebodes suos. At tratesu tando a Remu in su palatzu suo e at fatu mutire a Fàustulu pro l'interrogare.
         In s'ìnteri Ròmulu fiat chirchende su frade e non resessiat a l'agatare in perunu logu. Cando sos pastores  l'ant naradu chi a Remu nche l'aiant giutu in tzitade, isse s'at postu su brassolu suta de su bratzu e fiat andadu a lu segudare. Fàustolu deretu at connotu su brassolu e at naradu a sa gente chi sos duos frades fiant sos nebodes de Numitore e chi Amùliu aiat chircadu de los fàghere afogare in su riu. 
         Tando sa gente si fiat posta che una fiera in contra de Amùliu, l'at mortu e at elèghidu rees a Ròmulu e Remu chi però no ant chertu istare in cussa tzitade e ant lassadu su regnu in  manos de su giaju issoro Numitore. Fiant torrados a cussa àrbore in ue sa lupa lis aiat dadu sa tita, in s'oru de su riu Tèvere, e in cue ant fundadu una tzitade noa: Roma.





dimarts, 17 d’abril de 2018

Lev Tolstoj





Mikuluska Seljaninovic

         Su prìntzipe Volga una die fiat tzucadu cun totu una cumpangia de pessones e fiat andadu peri sas biddas e sas tzitades a cobrare sos tributos chi li deviant. Su prìntzipe, currende a caddu in campagna, totu in unu at intesu unu massaju, fruschitende, chi fiat traballende. Dae a tesu s'intendiat s'aradu tracheddende, s'arvada tzirriende contra de sas pedras, ma in logu perunu de sa campagna si bidiat su massaju. Volga tando si fiat postu a chircare dae ue nde beniant cussos tzocos, sètzidu a caddu totu sa die, dae s'arbèschida a sero, ma non fiat resèssidu a agatare chie fiat laorende. Sa die in fatu Volga, sètzidu a caddu  at chircadu dae mangianu a sero su massaju sena lu pòdere agatare. Intendiat unu   laorende e fruschitende, s'intendiat a tesu un'aradu tzirriende e s'arvada atzumbende sas pedras ma su massaju non si bidiat in logu. 
         Sa de tres dies, a ora de mesudie, Volga at bidu su massaju: fiat laorende e, ispuntorghende s'ebba, fiat aberende unu surcu dae unu chirru a s'àteru, bortulende cun s'arvada pedras e raighinas; cando su massaju arrivaiat a sa fine de unu surcu, non si bidiat prus dae s'àtera punta. S'aradu suo fiat de còstiche, s'arvada de atàrgiu,  de seda fiant sas corrias de s'ebba e custa fiat de bentinu tanadu indeoradu. 
         Su prìntzipe Volga at naradu custas paràulas a su massaju:
         - Salude, su massaju! Chi Deus t'agiudet e chi cun s'agiudu suo tue podas laorare, traballare sa terra, fàghere unu surcu fungudu e bortulare pedras e raighinas!
         - Ti torro sas gràtzias, prìntzipe Volga! Bi cheret s'agiudu de Deus; bi cheret s'agiudu de Deus pro laorare e traballare sa terra. Ma tue, a tesu ses andende cun custos cumpàngios tuos? A tesu ti nch'at a giùghere, Deus? A ue ses andende?
         E Volga at rispostu a su massaju:
         - Deo so andende cun sos cumpàngios mios peri sas biddas e sas tzitades a cobrare sos tributos. Beni fintzas tue cun megus, comente cumpàngiu.
         Su massaju at lassadu s'aradu in su surcu, nd'at bogadu sos frunimentos de seda a s'ebba, si fiat sètzidu a caddu e fiat tzucadu cun Volga e cun sos cumpàngios suos. 
         A pustis su massaju at naradu custas paràulas: 
         - Apo fatu male, o Volga, a lassare s'aradu meu in su surcu; comente apo a fàghere a nde lu pesare dae terra e a l'amparare suta de una mata de sàlighe?
         Volga tando at imbiadu duos òmines balentes cun s'òrdine de nde pesare dae terra s'aradu e de l'amparare suta de sos sàlighes. Sos duos fiant andados, nde fiant brincados dae caddu in su surcu e ant agantzadu s'aradu de còstiche, ma s'aradu non si moviat dae su surcu. L'ant giradu, ma non fiant resèssidos a nde lu pesare dae terra  e a nche lu pònnere suta de sa mata de sàlighe.
         Volga tando at imbiadu totu sos cumpàngios suos cun s'òrdine de nde bogare s'aradu dae su surcu, de innetare s'arvada e de nche lu pònnere suta de una mata. Totu paris l'ant agantzadu e tiradu, ma non fiant resèssidos si no a fàghere girare s'aradu in tundu sena nde pòdere bogare s'arvada dae terra e sena lu pònnere suta de una mata. 
         Tando bi fiat andadu su massaju a caddu de s'ebba sua mùrtina; leadu s'aradu cun una manu, l'at fatu essire dae su surcu, at innetadu s'arvada e nche l'at postu a s'umbra de una mata de sàlighe. Totus fiant torrados luego a sètzere a caddu e si nche fiant tzucados. Andarent a su trotu o a parafua, su caddu de Volga fiat semper a in segus de s'ebba de su massaju, mancari custu no la ispuntzonaret. Volga chircaiat de lu segudare ma non bi la faghiat; a ùrtimu, dae a tesu e isbentulende su capeddu mannu suo, l'at abboghinadu:
         - O su massaju, firma in ue ses e iseta·mi! M'est costende a ti pònnere fatu!
         Su massaju si fiat giradu e at firmadu s'ebba sua;  cando Volga fiat a curtzu a isse, l'at naradu custas paràulas a su massaju:
         - Tue tenes un'ebba bona: si esseret un'istallone diat pòdere bàlere chimbichentos rublos!
         E l'at rispostu su massaju:
         - Ma macu ses, Volga? Custa ebba l'apo leada puddedra dae suta de sa mama e apo pagadu pro a issa chimbichentos rublos. Si esseret   un'istallone non diat tènnere preju!
         E tando Volga l'at preguntadu:
         - Nara·mi una cosa, cale est su nùmene e su sambenadu tuo? Comente ti devo mutire?
         E l'at rispostu su massaju:
         - Cando apo a messare sa sègale e nch'apo a giùghere  sas mannas a domo, apo a fàghere sa birra e totu sos massajos bighinos mios m'ant a alabare gosi: "Bivat Mikula, bivat Mikuluska, fìgiu gloriosu de Seljaninov!"




dilluns, 16 d’abril de 2018

Lev Tolstoj




Volga e Vazuza

         Custas fiant duas sorres: Volga e Vazuza. Semper fiant brighende intre issas pro ischire chie fiat prus intelligente e chie diat campare cun prus richesas.
         At naradu Volga:
         - Pro ite devimus brigare? Oramai semus mannas. Cras nos nch'andamus dae domo e cada una leat su caminu suo; amus a bìdere tando chie at a arrivare prus in presse a s'impèriu de Chvalynsk.
         Vazuza si fiat mustrada de acordu, ma at trampadu a Volga. In pessu chi Volga si nche fiat dormida, Vazuza, a note manna, fiat tzucada currende a leare su caminu prus curtzu pro s'impèriu de Chvalynsk.
         Cando Volga si fiat ischidada e at bidu chi sa sorre si nche fiat giai andada, sena istentare, ma sena si dare presse, at mòidu fintzas issa e at segudadu a Vazuza.
         Custa, timende chi Volga la castigaret, l'at pedidu chi la perdonaret ca fiat sa minore e l'at pregada de nche la giùghere finas a s'impèriu de Chvalynsk. Volga at perdonadu sa sorre e ambas duas ant sighidu.
         Su riu Volga naschet in su distritu de Ostaskov, in sos paules de sa bidditzola de Volgo. In cue b'at unu putzu minore da ue benat su riu Volga. Su riu Vazuza, imbetzes, naschet in sos montes e curret deretu. Su Volga imbetzes curret a ghiradas.
         In beranu su Vazuza isorvet prus chitzo s'astra e si aberit caminu, mentres chi su Volga istragat prus a tardu. Ma cando sos duos rios si aunint, su Volga est largu giai unos sessanta metros, mentres chi su Vazuza est galu unu rieddu istrintu e minore. Su Volga curret travessu totu sa Rùssia pro tremìgia e chentusetanta chilòmetros e si ghetat in su mare de Chvalynsk (est a nàrrere su Càspiu). Cando su Volga est in prena tenet un'amprura de dòighi chilòmetros.