dijous, 24 d’agost de 2017

G. Deledda - Còsima




In mesu de custa gente e in custu logu si fiat faghende manna Còsima; como tenet sete annos e fintzas issa est andende a iscola, cun sa sorre prus manna chi est torrende a fàghere sa cuarta elementare. Su caminu pro arrivare a su Cunventu, in ue est s'iscola, est totu prenu de aventuras pro a issa: tocat a falare in carrereddas istrintas male impedradas, in mesu a domiteddas de pòvera gente, fintzas a sa pratza in ue b'est su bighinadu aristocràticu, cun domos artas, balcones mannos, cortinas ammidonadas in sas bentanas. Sètzidas in terra in unu ladus de sa pratza bi sunt unas cantas bendijolas cun sas canisteddas prenas de ortalìssia; sunt pro su prus tzeracas chi bendent su chi dant sos ortos de sos meres issoro e narant sas cosas de custos. A bortas b'est fintzas unu carru chi benit dae sas biddas de sa costera, càrrigu de pische, o de sìndria e melone; tando est un'acudire de comporadores gulosos, e Totoni etotu, si li càpitat, còmporat unu chilu de lissa o unu melone nuscosu e lu giughet a domo in intro de unu mucadore mannu a cuadros.
    S'istradone provintziale chi partende dae sa pratza rugrat sa bidda si narat Carrera Manna: b'est unu palatzu longu, segnoriale, chi cun sas suteas e cun sas rundas chi tenet est s'ispantu de Còsima; prus a in giosso b'est sa cafeteria cun sas giannas imbidradas e, in intro, ispigros e divanos, àteru ispantu de Còsima e a un'ala e a s'àtera butegas de roba e de recatu, ma sa chi prus interessat a s'iscolanedda nostra est sa libreria de Carlùciu, in ue si bendent sos cartulàrios, sa tinta, sos pinninos, totu sas cosas fadadas, in fines, chi giuant a traduire in signos sa paràula, e prus che sa paràula su pensamentu de s'òmine. Calicunu de custos signos istraordinàrios Còsima l'ischit giai sestare ca su tziu Bustianu bi l'at imparadu; a manera chi issa no andat in prima elementare, ma in segunda. Su Cunventu tenet duas intradas, una pro sos pitzinnos e s'àtera pro sas fèminas; a custa si pigat in un'iscala curtza, a in foras, e s'intrat in unu passaditzu longu, craru e netu, in ue s'aberint sas àulas, minores, passaditzu chi tenet galu fragu de cunventu, cun sas bentanas cun ferradas, dae ue però si bident sos ortos birdes e s'intendet s'isfràtida de sos fustiarbos e de sa canna de sa badde a in giosso. Pugioneddos birdes si pasant in sas pedrissas, sas nues in colore de ràmene de sas primas dies de santugaine colant in s'aera bàscia, in colore asulu cotu ma lughente e sa boghe de sa maistra intronat in su mudìmene che sa de su pastore chi in una cana de monte cramat sas cabritas istraviadas. E che sas cabritas cun ogros mannos, moddes, biaiteddos, sas pitzinnas, una bindighina in totu, tenent su disìgiu de nch'essire dae sa tanca ue si paschet s'erba de sa sabidoria, pro cùrrere peri sos camineddos de sa badde e s'arratulare a sos fustiarbos oru oru de su trainu galu sicu. Sunt agiomai arestes totu custas pitzinneddas, mancari una cantas, comente Còsima, siant de famìlia cun benes e agiomai de segnores; sas cumpàngias suas de bancu però sunt fìgias, una de pastores, s'àtera de un frailàrgiu bènnidu dae una bidda a tesu e chi, su primu tempus li fiat tocadu, de cantu fiat pòveru, a istare in una gruta a curtzu a sa tzitadedda e a pustis a pagu a pagu at balangiadu dinari e como tenet una bella domo e unu fraile in ue traballat die e note. Nemmancu sa maistra est de su logu; antzis benit dae a tesu meda, dae s'àtera ala de su mare e est pro custu chi li narant sa Continentale. Est una fèmina galu dèchida, cun sos pilos brundos aneddados, arrabbiadita e nerviosa. Còsima ebbia tenet dae issa un'acasagiamentu bonu, garbosu; sa pitzinna però, a manera istintiva, serat unu sentidu de iscunfiàntzia pro cussa fèmina chi tenet una boghe grussa e sos ogros bòidos, e imbarat firma, tètera, in su logu suo a curtzu a sa bentana. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada