diumenge, 2 de juliol de 2017

G. Deledda - Còsima




Dae sa bentana, cun ferrada, che totu sas àteras de su pianuterra, si bidiat su birde de s'ortu; e in mesu de custu birde su chisinatu e asulu de sos montes. Sa gianna, imbetzes, comente apo naradu, s'acaraiat a sa corte triangulare, bastante longa e leada agiomai pro sa metade dae una lolla rùstiga dae ue, peri una giannita, s'andaiat a s'ortu. In fundu bi fiat su putzu e, suta de su muru artu de s'ortu, una pira de linna pro su fogu, cuadòrgiu de gatos e de puddas chi bi faghiant su nidale pro sos oos. Unu taulone subra de duos tzumpeddos, a curtzu a su muru costanu de sa domo, galu grezu e in ue a su primu pianu s'aberiat una bentana ebbia (totu sas bentanas fiant sena persianas), faghiat de setzidòrgiu. E unu portale mannu firmadu fintzas issu dae crocos e passantes, tintu a colore castàngiu iscuru, si acaraiat a sa carrera. A de die fiat belle semper tambadu, e prus chi non su portale de sa fatzada, serviat de passadòrgiu pro sos chi b'istaiant e pro sos amigos de domo. A custu portale unu mangianu de su mese de maju s'acarat una pitzinna, moresina, sèria, sos ogros in colore de castàngia, lìmpios e mannos, sas manos e sos pees minudos, cun unu bestireddu chisinatu cun butzacas, mìgias de cotone grussu e botas ruzas cun corrias, prus biddaresa chi non burghesa, isetende, bantzighende·si a borta a borta cun sas ancas, chi passaret calicunu o chi s'acararet calicunu a sa bentana a ogros a issa, pro l'annuntziare una nova importante. Ma sa carrera, istrinta e sena impedradu, a cussa ora frisca de su mangianu  est galu deserta che unu caminu de campagna, e in sa domo a ogros, fintzas issa cun  su muru artu de una corte a costàgiu suo e unu portale rujastru, non si bidet nemos. In custa domo b'istat unu canònigu, un'asceta longu che canna, nieddu e mudulone e una neta sua giòvana e intelligente, chi fiat intrada a mòngia ma colados unos cantos meses de novitziadu nche l'aiant torrada a domo sua ca fiat malaidosa. Gente comente si tocat, sèmplitze e rigorosa. Su canònigu istat murrungende chi, in carrera, nemos lu saludat: est isse, però, chi caminat semper ogribàsciu e pensamentosu in sas riflessiones religiosas: sa neta, bidu chi Deus no l'at cherta che isposa, s'acuntentat chi unu bellu giòvanu mastru de àscia l'innamoret, detzisa però, de acordu cun s'istadu suo, a non si cojuare mai cun isse ca no est proprietàriu e nen funtzionàriu. Sa pitzinna, in su portale, ischit totu custu, e cunsìderat sos bighinos de domo comente unos personàgios istraordinàrios. De su restu, totu est istraordinàriu pro a issa: paret bènnida dae unu mundu diferente dae su chi in ue istat, e sa fantasia sua est prena de ammentos neulosos de cussu mundu de bisos, mentres chi sa realidade de custu no li dispraghet, si l'abbàidat a modu suo, est a nàrrere chi fintzas a issa si l'abbàidat cun sos colores de sa fantasia sua.  Dae fundu de carrera benint nuscos de sartu; su mudìmene est mannu, truncadu petzi dae su tocu de sas oras e de sos cuartos de ora de su relògiu de sa seu. Passant bolende sas rùndines, in s'aera asula carca, unu pagu bàscia che in sos paesàgios de sos pintores ispagnolos, ma fintzas sas rùndines passant mudas. In fines s'aberit una bentana in sa domo de sos bighinos, e una cara moresina, cun sos ogros mannos e mesu tancados de sos mìopes, s'acarat abbaidende a un'ala e a s'àtera de sa carrera. Est Pepina, sa neta de su canònigu. Sa pitzinna s'àrtziat agantzende·si a su bicu de su portale pro bìdere mègius, e abòghinat sa nova importante meda pro a issa:
    Signorina Pepi', est nàschida una criaduredda, Bustianeddu si narat.

   Sa criadura però fiat una fèmina, ma sa pitzinna cheriat unu fradigheddu e tando s'aiat inventadu fintzas su nùmene.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada