dilluns, 31 de juliol de 2017

F. García Lorca - Sas ses cordas

                                  

                                                     A babbu, Carluccio Ledda, chi sonaiat sa chiterra



Sas ses cordas 

Sa chiterra
sos bisos faghet prànghere.
Sas ghèmidas de sas ànimas
pèrdidas,
si nche fuent dae sa buca
tunda.
E che s'àrgia,
tessit un'isteddu mannu
pro catziare suspiros
a pìgiu de sa càscia
niedda de linna.


 


Las seis cuerdas


La guitarra, 
hace llorar a los sueños. 
El sollozo de las almas 
perdidas, 
se escapa por su boca 
redonda. 
Y como la tarántula 
teje una gran estrella 
para cazar suspiros, 
que flotan en su negro 
aljibe de madera.



dissabte, 29 de juliol de 2017

F. García Lorca - Sa chiterra






                                          [A babbu, Carluccio Ledda, chi sonaiat sa chiterra]

Sa chiterra                         

Incomintzat a prànghere
sa chiterra.
Sa festa
est acabada.
Incomintzat a prànghere
sa chiterra.
Non podet callare.
Nudda la faghet
callare.
Pranghet monòtona
comente pranghet s'abba,
comente pranghet su bentu
subra de sa terra niada.
Nudda la faghet
callare.
Pranghet pro cosas
coladas.
Arena de su Sud caente
chi pedit camèlias biancas.

Pranghet sa fritza sena mìria,
su sero sena mangianu,
e su primu pugioneddu mortu
subra de sa nae.
Ohi chiterra, chiterra!
Corigheddu malefertu
dae chimbe ispadas.








La guitarra


Empieza el llanto
de la guitarra.
Se rompen las copas
de la madrugada.
Empieza el llanto
de la guitarra.
Es inútil callarla.
Es imposible
callarla.
Llora monótona
como llora el agua,
como llora el viento
sobre la nevada
Es imposible
callarla,
Llora por cosas
lejanas.
Arena del Sur caliente
que pide camelias blancas.


Llora flecha sin blanco,
la tarde sin mañana,
y el primer pájaro muerto

sobre la rama
¡Oh guitarra!
Corazón malherido
por cinco espadas


divendres, 28 de juliol de 2017

G. Deledda - Còsima





Muntones de trigu, de òrgiu, de mèndula, de pumu de terra, imbarratzaiant sos angrones; una mesa longa fiat càrriga de lardu e de sartitza, e sas corbuleddas de arbutzu prenas de fae, basolu, lentìgia e basolu tundu fiant totu a inghìriu de sas giorras de ògiu porchinu, de cunserva, de pumata sica e salida. Ma su chi prus atraiat sa bramosia de Còsima fiant unos cantos budrones de ua e de pira carigada pendulende dae una de sas traes de sa bòveda: un'abe o bespe chi esseret, li fiat muliende a inghìriu, biada, mentres chi issa non nde podiat tocare mancu unu pubujone; ischiat però chi b'aiat una canna, isperrada in punta, pro agantzare su giuncu chi prendiat sos budrones e pro nde los  pòdere falare. L'at agatada a in segus de sa gianna e l'at artziada comente faghet su giàganu cando alluet sas candelas; s'abe si nch'est bolada e issa at aferradu su budrone; a mesa falada però si nche fiat isgantzadu dae sas dentes de sa canna e nde fiat rutu a terra che una collana truncada, cun totu sos pubujones ispramminados. Issa a primu si fiat ispantada; a pustis però at pensadu chi sa mama, sa prus severa de sa domo, non si deviat abigiare de su disacatu chi aiat fatu e tando, cun totu sa passèntzia de boluntade chi issa ebbia teniat, nd'at regortu dae terra, a unu a unu, totu sos pubujones, los at postos in su mucaloru, at fatu iscumpàrrere sa gaspa e su giuncu, at postu sa canna in logu suo, e cando ogni ìstiga de su dannu fiat iscumparta, at pensadu chi fintzas issa diat èssere istada bona, comente intendiat contende dae sos tzeracos torrende dae campagna, a fàghere una fura, una bardana, a fàghere iscumpàrrere sas tratas a manera chi nemos diat àere pòdidu suspetare chie fiat su culpàbile beru.
    Custas fantasias barbàricas no li mancaiant in sa mente; ma fiant sos tzeracos etotu e sos àteros biddaresos fitianos de sa domo, e a s'ispissu fintzas sos burghesos, sos parentes, sos amigos de su babbu, sos istràngios chi beniant dae sas biddas de sos montes e de sas baddes a las semenare in sos pitzinnos curiosos e sentimentosos, cun sos contos de sas impresas de bandidos, chi naschiant tando comente una sighidura de impresas e de gherrìllias medievales, in unu tretu de chilòmetros e chilòmetros a inghìriu. Cun custas madrighes sos pitzinnos creschiant animosos, prontos a gherrare cun sos foressidos; e sas pitzinnas, mancari minores che a Còsima, sentiant giai s'istintu de amàtzones. S'educatzione de sa mama, totu religione e rigore, ammortighinaiat cantu prus podiat s'ispibillesa de sos fìgios; e galu prus diat àere fatu su babbu, sennor Antoni, ca comente cabu de sa famìlia fiat s'òmine prus bonu e giustu de su logu; ma isse fiat tropu leadu dae sos afàrios, apretadu dae su bisòngiu de assegurare un'imbeniente de bene istare a sos fìgios, pro si pòdere cunsagrare fintzas a sa richesa de s'ànima issoro. Los mandaiat a iscola, giai est beru, e in  presèntzia sua, siat pro rispetu e afetu naturale pro a isse, siat pro finghidura, si mustraiant bonos e bene pesados.

dijous, 27 de juliol de 2017

G. Deledda - Còsima




Cussu naschidòrgiu, in prus, mudaiat sa vida de sa domo. A sas duas sorres mannas lis tocaiat a s'allogare in s'aposentu de susu, pro lassare logu, in su letu de Nannedda, a issa, Còsima, e a Beppa, sa minoredda, chi dormiat in su bratzolu in s'aposentu de sos mannos. Beppa teniat unos tres annos, ma nde mustraiat in mancu e non faeddaiat galu bene ca teniat su filu de sa limba prus mutzu de su normale e faeddaiant de li fàghere unu trapigheddu pro chi sa limba si poderet mòvere de prus.
    E aco' chi fintzas issa aparit in coghina, a manu tenta cun giaja sua. Sa giaja no istaiat cun issos, ma aiat coladu sa note in domo pro atèndere, cun s'agiudu de Nannedda ebbia, sa fìgia partòrgia. E totu fiat andadu bene, sena atreghentu, sena iscussertu. Como sa partòrgia e sa criadura si fiant pasende, e fintzas su babbu, chi aiat bizadu totu sa note leghende o caminede mudu in s'aposentu a làcana a su de sa mugere, si nche fiat dormidu in un'otomana betza.
    Sa giaja imbetzes non teniat bisòngiu de si corcare, mancari esseret dìliga e minudedda, agiomai nanita, cun manos e pees de pitzinnedda, e fintzas sos ogros in colore de nitzola, cun sas pibiristas longas nieddas, fiant prenos de innotzèntzia, comente chi mai aerent bidu s'umbra de su male. Una caretedda de pannu nieddu li acabidaiat sos pilos giai canos, ma carchi tzufu nche li essiat subra de su gatile e de sas origras, dende·li una chìgia birbante. Sas netas la cunsideraiant una de issas, mentres chi teniant reselu de sa mama, e Còsima sentiat unu sentidu istranu de bisu cando la bidiat cumpàrrere de repente. Ma prus che unu bisu fiat unu sentidu fìsicu de ammentu fuiditu, un'imbàddinu subitanu, che unu lampu de sàmbene, chi cun su tempus issa s'at ispricadu creende·lu un'iscabitada e pustis un'imbèrghida de vida anteriore restada o torrada a nàschere in su sub-cussiente suo. Sa giaja, in prus, li ammentaiat, - custu però de propòsitu, - cuddas fèminas ispantosas, sas janas, bonas o malas segundu sas tzircunstàntzias, chi sos contados populares narant chi unu tempus istaiant in domiteddas de pedra, abertas in sa roca, mescamente in sas patadas de granitu de su logu. E custas domos minudas preistòricas bi fiant e galu bi sunt, monumentos megalìticos de tempos antigòrios, naradas pro custu sas domos de sas janas.
    Sa giaja at leadu fintzas issa su cafè, at fatu mandigare sa pitzinna e a pustis l'at sabunada; in fines at imbiadu sa tzeraca a comporare, cosa chi custa at fatu in presse, ca in domo bi fiat totu su recatu, fintzas su pane; si trataiat de comporare sa petza pro su brou, o unu pagu de pische ebbia, si pro cumbinatzione nd'aiant batidu dae sa costera orientale de s'ìsula.  
    Còsima, a tzìchera boida in manos, no ischiat si pònnere fatu a sa tzeraca in cussa essida chi faghiat a mangianu o fàghere su chi aiat pensadu. Cheriat intrare in s'aposentu de sa mama a bìdere sa criaduredda e at isetadu su momentu chi sa giaja fiat umpende s'abba dae su putzu pro pigare a sa muda sas iscalas. Colada sa prima rampa, fata de iscalinos de granitu, in unu repraneddu s'aberiat sa gianna de una genia de dispensa, cun su pamentu de linna e una bòveda che sa de sa coghina, fata a canna e formende unu cannitu forte e friscu. A parusu sa gianna fiat serrada a crae; sa die però in su trèulu de sa note, l'aiant lassada aberta. E in antis de sighire a ue fiat andende, Còsima no at duritadu a compidare cussu aposentu mannu, chi pro a issa fiat unu magasinu prenu de arcanos. E bi fiat sa resone, ca sas cosas e sos ogetos prus diferentes fiant agamados in cue intro in una lughe dèbile chi rupiat dae su portellitu de una bentana totu de una petza, aberta in sa lugania de un'orizonte de montes.