divendres, 12 de maig de 2017

Sa paràula "prànghere" - Gianni Rodari



Sa paràula "prànghere"

Una die totus amus a èssere cuntentos.
Sas làgrimas, e chie si las ammentat?
Sos pitzinnos ant a agatare
in sos libros betzos
sa paràula "prànghere"
e a sa maistra ant a preguntare totus paris:
"Sennora mae', ite cheret nàrrere?
Non resessimus a cumprèndere".
At a èssere sa maistra,
una sennora pilicana
cun ulleras de oro, chi lis at a nàrrere:
Custu e custu àteru.
Sos pitzinnos a sa prima
no ant a cumprèndere.
In domo issoro, a seguru,
cun una chibudda a fitas
ant a proare e torrare a proare
a prànghere pro dispetu
e s'ant a fàghere una matza de risu ...
E una die totus in fila,
ant a andare a visitare
su Museu de sas làgrimas:
los so bidende, lèbios e cuntentos,
sos frores chi agatant sas raighinas.
Su Museu no at a èssere tristu:
non bisòngiat assuconare sos pitzinnos.
E in prus, sas làgrimas de eris
non dolent prus:
su sale issoro s'est fatu durche.
... E sa maistra at a nàrrere:
"Sas làgrimas de una mama sena pane ...
sas làgrimas de unu betzu sena fogu ...
sas làgrimas de chie non tenet traballu ...
sas làgrimas de un'iscrau atzotadu ...
ca teniat sa pedde niedda ..."
"E isse no at naradu nudda?"
"Timidu at?"
"At prantu una borta ebbia ma at giuradu:
un'àtera borta no apo a prànghere".
Sos pitzinnos de cras
ant a bìdere sas làgrimas
de sos pitzinnos de eris:
de su pitzinnu iscurtzu,
de su pitzinnu famidu,
de su pitzinnu indefensu
de su pitzinnu ofesu, iscutu, umiliadu ...




Sa maistra at a nàrrere:
"Una die custas làgrimas
si sunt bortadas in unu riu trazadore,
ant sabunadu sa terra
dae continente a continente
che istrumpu trisinadore:
e de custa manera ant conchistadu sa cuntentesa.


Gianni Rodari

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada