dijous, 11 de maig de 2017

Sa paràula prànghere - Gianni Rodari

  

Sa paràula prànghere

Custu contu no est galu acontèssidu, ma a seguru at a acontèssere cras. Custu est su contu:

Cras una maistra, brava e bona, at giutu sos iscolanos suos, totus in fila de duos, a visitare su Museu de su Tempus Coladu, in ue sunt remunidas totu sas cosas de una borta chi non giuant prus: sa corona de su re, sos bestires de sa rèina, s'istàtua de Carlo Felice, e àteru.
In una bidrieredda unu pagu pruerosa bi fiat una cartulina cun iscrita sa paràula "Prànghere".
Sos iscolaneddos de Cras ant lèghidu, ma no ant cumpresu.
- Sennora mae', e ite cheret nàrrere Prànghere?
- Fiat una prenda antiga?
- Fiat forsis de sos Nuràgicos?
Sa maistra at ispricadu chi una borta cussa paràula fiat impreada meda, e doliat. Lis at mustradu una ampullita in ue bi fiant una cantas làgrimas: forsis fiant sas de un'iscrau atzotadu dae su mere suo, forsis fiant sas de unu pitzinnu chi fuiat dae una gherra.
- Paret abba, - at naradu unu de sos iscolanos.
- Ma brusiaiat e doliat, - at naradu sa maistra.

- Forsis la faghiant buddire, in antis de l'impreare? Sos iscolaneddos non cumprendiant, antis comintzaiant a s'infadare. Tando sa maistra los at acumpangiados a visitare àteras salas de su Museu, in ue si podiant bìdere cosas prus fàtziles comente: sa ferrada de una presone, unu cane tentàrgiu, s'istàtua de Carlo Felice, e àteru, totu cosas chi in in su paisu cuntentu de cras no esistiant prus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada