dimecres, 19 d’abril de 2017

Teresa sa de sa marmellada - Gianni Rodari





Teresa sa de sa marmellada

In Bosa, a oru de riu, istaiat una fèmina chi faghiat una marmellada meda bona, chi de cantu fiat bona bi la pediant dae Suni, dae Sindia e dae Tresnuraghes. Sa gente, cando  fiat beranu, nde beniat dae totu sas biddas a inghìriu, si setziat in su mururdu abbaidende su riu, colliat unu pagu de murta e luego mutiat sa fèmina de sa marmellada:
- Teresa! - E ite cheret?
- A mi la diat fàghere una marmellada de murta?
- Ello nono!
- A m'agiudades a fàghere una marmellada de pruna?
- Como etotu.
Teresa teniat unas manos de oro e faghiat sas mègius marmelladas de sa Planàrgia e de su Màrghine.
Una die fiat andada a su de issa una fèmina de Santu Lussùrgiu, pòvera, chi pro fàghere sa marmellada non teniat mancu un'imbòligu de lande e tando, in caminu, aiat prenadu su panneddu de ritzu de castàngia.
- Tere’, a mi la faghet una marmellada?
- Cun ritzu de castàngia?
- No apo agatadu àteru ...
- E passèntzia tando, amus a proare.
E Teresa b'at postu totu s'arte sua e dae su ritzu de sa castàngia at fatu una marmellada chi fiat un'ispantu.
Un'àtera borta cussa fèmina de Santu Lussùrgiu no at agatadu mancu ritzu de castàngia, ca sas fògias sicas, ruende, aiant covacadu totu; e nde fiat cròmpida cun unu panneddu prenu de ortija.
- Tere’, a mi la faghet sa marmellada?
- Cun ortija?
- No apo agatadu àteru ...
- E passèntzia, amus a bìdere.
E Teresa, leada s'ortija, l'at postu su tzùcaru, l'at fata buddire comente ischiat fàghere issa e at fatu una marmellada de si nde lìnghere sos pòddighes.
Ca Teresa teniat sas manos de oro e de arghentu e diat àere fatu sa marmellada fintzas dae sas pedras.






Una die fiat coladu in carrera sua su re e fintzas isse at chertu proare sa marmellada de Teresa; issa nde l'at dadu unu pratigheddu, ma su re, leada sa prima cutzarada si fiat buliadu ca una musca nche fiat ruta in intro.
- Mi dat s'àscamu, - at naradu su re.
- Si no esseret istada bona sa musca non bi fiat ruta, - at naradu Teresa.
Ma su re si fiat giai arrabbiadu e at ordinadu a sos sordados suos de nde mutzare sas manos a Teresa.
Tando sa gente si fiat rebellada e at naradu a su re chi si isse nde faghiat mutzare sas manos a Teresa issos li nde diant àere mutzadu sa corona cun totu sa conca, ca concas pro fàghere su re si nd'agatant in ogni contonada, ma manos de oro che sas de Teresa sunt meda prus pretziosas e raras.
E su re si nche fiat dèvidu tzucare a totu manna fua.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada