dijous, 20 d’abril de 2017

Sa tzia Ada - Gianni Rodari

  


Sa tzia Ada

Sa tzia Ada, a betza, si nche fiat andada a istare in un'ospìtziu pro betzos, in un'aposenteddu cun tres letos, in ue bi fiant àteras duas fèminas, betzas che a issa. Tzia Ada at leadu deretu unu cadreone, l'at postu acanta a sa bentana e at isfarfarugiadu unu biscotu sicu subra de sa pedrissa.
- E brava, gasi ant a bènnere sas formigas, - ant naradu sas àteras duas betzigheddas, arrenegadas.
Imbetzes dae su giardinu de s'ospìtziu nde fiat bènnidu unu pugioneddu, at  bicadu gustosu su biscotu e si nche fiat boladu.
- Mi', - ant murrungiadu sas betzigheddas, - e ite est su chi bi ais balangiadu? At bicadu e si nch'est boladu. Comente ant fatu fìgios nostros chi si nche sunt andados peri su mundu, chie l'ischit a ue, e non s'ammentant prus de nois chi los amus pesados.
Sa tzia Ada no at naradu nudda, ma ogni mangianu isfarfarugiaiat unu biscotu subra de sa pedrissa e su pugioneddu beniat a lu bicare, semper a sa matessi ora, puntuale che unu relògiu, e si no agataiat nudda bisongiaiat a bìdere comente si poniat nerviosu.
Coladu unu tempus su pugioneddu nd'at batidu fintzas sos minoreddos suos, ca aiat fatu su nidu e nde li fiant nàschidos bator, e fintzas issos bicaint cun gustu su biscotu de sa tzia Ada, e beniant ogni mangianu, e si no l'agataiant pesaiant abolotu mannu.
- Bi sunt sos pugioneddos bostros, - naraiant tando sas betzigheddas a tzia Ada, unu pagu imbidiosas. E issa curriat, tantu pro nàrrere, passitu passitu, finas a su cantaranu suo, agataiat unu biscotu sicu intre s'imbòligu de su cafè e su de sas caramellas a s'ànitze e naraiat:
- Tenide passèntzia, tenide passèntzia chi so benende.
- Eh, - murmutaiant sas  àteras duas betzigheddas, - si bastaret a pònnere unu biscotu subra de sa pedrissa pro fàghere torrare a fìgios nostros. E sos bostros, tzia Ada, in ue nche sunt sos bostros?
Sa tzia Ada no l'ischiat prus: forsis in Àustria, forsis in Austràlia; ma no poniat mente a cussas duas, isbiculitaiat su biscotu a sos pugioneddos e lis naraiat:
- Mandigade bellos, mandigade, ca si nono no aias a tènnere fortzas pro bolare.
E cando aiant acabadu de bicare su biscotu:
- Como andede·bos·nche. E ite seis isetende? Sas alas sunt fatas pro bolare.
Sas betzigheddas isconchinaiant e pensaiant chi sa tzia Ada esseret unu pagu iscussertada ca, betza e pòvera comente fiat, teniat galu carchi cosa de regalare e non pretendiat mancu sas gràtzias.
Una die sa tzia Ada si nch'est morta e sos fìgios l'ant ischidu petzi a pustis de unu cantu tempus e non nde baliat su tantu de si pònnere in biàgiu. Sos pugioneddos però fiant torrados ogni die in sa pedrissa de sa bentana e protestaiant ca sa tzia Ada no lis aiat postu su biscotu.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada