dissabte, 1 d’abril de 2017

Abrile - Antoni Canu





Abrile   (Antoni Canu)

Ammentos
mi torrant a mente
in custu mese de abrile,
cando s'ischidant sos pugiones
disigiosos de sole.
Fiat festa
cando giaju meu
a in foras de sa gianna
apicaiat su laru
signale de binu nou.
Sa domo si prenaiat de contos,
s'isboidaiant sas tatzas.
Boghes arrughidas
naraiant rosàrios
de mutos de amore.
Fiant dies cun nuscos de vida,
dies chi apo istimadu
su fragu bonu de su binu.
Apo istimadu òmines chi creiant
in su trigu e in sa terra,
òmines chi teniant in ogros
s'imbriaghera de fogu,
ismentigos de sa povertade,
de sas cuntentesas avaras.

 


Abril    (Antoni Canu)

Records
me venent a la ment
en aquest mes d'abril,
quan se desperten los pardals
desitjosos de sol.
Era festa
quan l'avi
fora de la portelleta
penjava l'allor
senyal de vi nou.
La casa s'ompliva de rondalles,
se buidaven los gots.
veus asserraiads
esgranaven rosaris
de "mutos" de amor.
Eren dies perfumats de vida,
dies on he amat
la bona fragància del vi.
He amat hòmens que creieven
al forment i a la terra,
hòmens que teniven als ulls
l'ebrietat de foc,
oblidats de la pobresa,
de les avares joies.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada