divendres, 20 de gener de 2017

Glossàriu de sas vatzinatziones



Glossàriu  de sas vatzinatziones





A


Ac: immunoglobulina secretada dae sas tzèllulas plasmàticas in risposta a s'istìmulu de un'antìgene cun su cuale si aunit a manera ispetzìfica.

Ag: molècula chi produit una risposta immunitària in s'organismu.

Anatossina: tossina batèrica modificada cun agentes fìsicos o chìmicos, chi at pèrdidu sas propiedades tòssicas ma mantenet sas propiedades antigènicas capatzes de geneare immunidade ativa.

Anergia: farta de risposta immunitàriz in contra de un'antìgene.

Anticorpus: immunoglobulina secretada dae sas tzèllulas plasmàticas in risposta a s'istìmulu de un'antìgene cun su cuale si aunit a manera ispetzìfica.

Antìgene: molècula chi produit una risposta immunitària in s'organismu.




C


Calendàriu de sas vatzinatziones: amministratzione sighida de vatzinos  in unu paisu o regione cun s'obietivu de otènnere una immunizatzione adecuada de sa populatzione in contra de maladias chi si disponet de unu vatzinu eficatze.

Campagna de vatzinatzione: campagna de salude pùblica chi cunsistit in vatzinare a manera massiva  unu grupu de populatzione in contra de una maladia determinada in unu perìodu curtzu de tempus.

Cobertura de sa vatzinatzione: proportzione de pessones de sa populatzione vatzinada in contra de una maladia determinada in unu momentu o perìodu cuncretu.

Càrriga antigènica: cantidade de antìgenu chi cuntenit unu vatzinu.


Coadiuvante: sustàntzia chi, amministrada cun s'antìgenu, aumentat sa risposta immunitària contra de custu antigenu.



D


Dose de ammentu: dose agiunta de unu vatzinu chi si amministrat pro aumentare e illongare s'efetu immunitàriu de sa dose o de sas doses amministradas in sa prima vatzinatzione.

Dose de refortzu: sinònimu de dose de ammentu.



E


Efetividade de su vatzinu: gradu de produtzione de s'efetu disigiadu de unu vatzinu in una populatzione cando est aplicadu in sas cunditziones reales de sa pràtica clìnica abituale.

Eficatzidade de su vatzinu: gradu de produtzione de s'efetu disigiadu de unu vatzinu cando si àplicat in cunditziones isperimentales.

Efitzièntzia de su vatzinu: relatzione chi si dat intre su costu econòmicu de s'amministratzione de unu vatzinu e s'efetividade sua.

Eliminatzione: supressione de una maladia infetiva in unu logu determinadu.



F


Fallimentu de su vatzinu: situatzione in ue una pessone isvilupat una maladia contra de sa cuale fiat giai istada vatzinada.


G


Ghia di vatzinatzione:  regime de amministratzione de unu vatzinu in relatzione cun su nùmeru de doses e su tempus intre s'una e s'àtera.  (pauta)

 

 I


Ig: proteina presente in su sieru e in àteros lìcuidos corporales ch partètzipat in sa risposta immunitària.

Immune: chi possedit immunidade.

Immunidade: resistèntzia cungènita o achistada de un'organismu in contra de una maladia infetiva o un'antìgene determinadu.

Immunidade ativa: immunidade chi resurtat dae su cuntatu cun un'antìgene, siat pro unu protzessu naturale, comente un'infetzione, siat pro unu protzessu artifitziale, comente una vatzinatzione.

Immunidade adatativa: immunidade chi resurtat dae su cuntatu cun un'antìgene o trasferida cun anticorpos.

Immunidade achirida: sinònimu de immunidade adatativa.

Immunidade colletiva: immunidade ispetzìfica de unu nùmeru bastante mannu de pessones de una comunidade, chi mìnimat s'arriscu de contàgiu intre sas pessones suscetìbiles.

Immunidade de grupu: sinònimu de immunidade colletiva.

Immunidade ispetzìfica: immunidade in contra de unu patògenu cuncretu chi cumportat su reconnoschimentu ispetzìficu de un'antìgene.

Immunidade inespetzìfica: immunidade in contra de cale si siat patògenu, chi non cumportat su reconnoschimentu ispetzìficude un'antìgene e si manifestat semper de sa matessi manera.

Immunidade innata: immunidade inespetzìfica dèvida a su cumplessu de defensas chi una pessone, de acordu cun sa cumpositzione genètica sua, possedit in antis de s'espositzione a un'antìgene e chi no aumentat pro s'espositzione repìtida a custu antìgene.

Immunidade naturale: sinònimu de immunidade innata.

Immunidade passiva: immunidade adatativa chi resurtat dae su trasferimentu de anticorpos dae una pessone immune a un'àtera no immune, siat pro unu protzessu naturale, comente est su trasferimentu de anticorpos de sa mama a su fetu travessu sa platzenta o dae sa mama a sa criadura travessu su colostru, o pro unu protzessu artifitziale, comente s'inietzione de anticorpos dae unu donante a unu retzetore.

Immunizare: fàghere immune una pessone dende·li un'antìgene chi li produit una risposta immunitària o un'anticorpus chi li dat immunidade passiva.

Immunizatzione: atzione de immunizare.

Immunizatzione ativa: atzione de vatzinare.


Immunògenu/a: sustàntzia chi produit immunidade ispetzìfica.

Immunogenitzidade: capatzidade de un'antìgene de produire una risposta immunitària.

Immunoglobulina: proteina presente in su sieru e in àteros lìcuidos corporales ch partètzipat in sa risposta immunitària.


Israighinamentu: supressione de una maladia infetiva in totu su mundu.






M


Maladia immunoprevedìbile: maladia infetiva chi podet èssere prevènnida cun unu vatzinu.

Maladia vatzinàbile: sinònimu de maladia immnoprevedìbile.

Memòria immunitària: capatzidade achirida dae s'organismu, comente consighèntzia de su cuntatu cun un'antìgene, pro rispòndere cun lestresa e eficatzidade a unu cuntatu posteriore cun su matessi antìgene.



P


Populatzione ogetu: grupu de pessones in ue est indicadu unu vatzinu determinadu.

Primu vatzinu: prima dose o primas doses de unu vatzinu a una pessone suscetìbile cun sa finalidade chi achistet un'immunidade adecuada  in contra de sa maladia o de sas maladias chi cumbatit su vatzinu.

Programma de vatzinatzione: mesura sanitària de autatzione in sa populatzione cun s'obietivu de de minimare o eliminare una o prus maladias infetivas.

Puntu de inietzione: puntu anatòmicu in ue si ponet su vatzinu.


 

R


Reatzione contrària a su vatzinu: efetos negativos causados dae s'amministratzione de unu vatzinu.

Reatzione generale: reatzione a unu vatzinu chi riguardat totu s'organismu.

Reatzione locale: reatzione a unu vatzinu chi aparit in su puntu de inietzione e chi cunsistit pro su prus in una inflamatzione.

Reatzione sistèmica: sinònimu de reatzione generale.

Revatzinare: torrare a vatzinare una pessone giai vatzinada.

Revatzinatzione: atzione de revatzinare.

Risposta immunitària: reatzione de un'organismu in contra de sa presèntzia de sustàntzias angenas
 giutas dae sas tzèllulas e dae sas molèculas de su sistema immunitàriu.




S


Serogrupu: grupu de batèrios cun un'antìgene comune, chi podet incluire prus de unu serotipu, de una ispètzie o de unu gènere.

Serotipu: sutadivisione de un'ispètzie o de una sutaispètzie de microorganismos chi inclùidit organismos chi tenent carchi caràtere antigènicu a cumone.

Suscetìbile: chi non presentat immunidade in contra de una maladia infetiva determinada.




T


Tessera de sos vatzinos: documentu chi tzertìficat sas doses de sos vatzinos postos a una pessone cun sa data, su nùmene e su còditze de produtzione de su vatzinu.

Tìtulu de anticorpos: valutatzione semicuantitativa de sa cuntzentratzione de anticorpos in sa mustra de sàmbene.

Tossòide: tossina batèrica modificada mediante agente fìsicoa o chìmicos, chi at pèrdidu sas propiedades tòssicas ma mantenet sas propiedades antigènicas capatzes de generare immunidade ativa.




V




Vatzinare: amministrare su vatzinu a una pessone.

Vatzinatzione: atzione de vatzinare.

Vatzìnicu/a: relativu o chi apartenet a su vatzinu.

Vatzinu: cumpostu antigènicu preparadu cun sa finalidade preventiva o terapèutica de provocare immunidade ativa in contra de una infetzione o àteras maladias.

Vatzinu atzellulare: vatzinu inativadu preparadu cun fratziones antigènicas de unu virus o de unu batèriu.

Vatzinu combinadu: vatzinu chi cuntenit antìgenos de duas o prus ispètzies microbianas, impreadu pro sa preventzione de maladias infetivas diferentes.

Vatzinu esavalente: si tratat de unu vatzinu combinadu chi inclùidit su vatzinu antidiftèricu, antitetànicu, antipertosse, antipoliomielìticu, anti Haemophilus influenzae tipus b e antiepatite B.

Vatzinu monovalente: vatzinu chi cuntenit petzi unu serotipu o serogrupu de unu microorganismu determinadu.

Vatzinu polivalente: vatzinu chi cuntenit serotipos o serogrupos diferentes de su matessi microorganismu.

Vatzinu post-espositzione: vatzinu chi si realizat a pustis de s'espositzione a unu patògenu.

Via de amministratzione: forma de introduire unu vatzinu in s'organismu; podet èssere: intradèrmica, intramusculare, intranasale, orale, sutacutànea.









diumenge, 15 de gener de 2017

Glossàriu de sa pintura (A - M)




Glossàriu  d s pintura  





Dedicadu a pobidda mia, Neus, pintora


A



Abbada: pintura realizada cun una pasta chi si otenit misturende pigmentos in una cantidade manna de abba.

Abbaforte: àtzidu nìtricu diluidu cun abba.  Intzisione fata cun s'abbaforte.

Abbatinta: variante de s'abbaforte.

Abbotzu: istùdiu preparatòriu de un'òpera plàstica.

Academitzismu: aplicatzione a s'òpera artìstica de unas règulas estèticas chi pretendent de lòmpere a sa perfetzione formale de acordu cun s'ideale greco-latinu

Acordu: unione armònica intre sos colores de unu cuadru.

Acrìlicu/a: pintura realizada cun una pasta otènnida dae materiale plàsticu chi presentat lugore meda.

Acròlitu: istàtua de linna cun sa conca e sas estremidades isculpidas in pedra o màrmaru, tìpicu de s'arte greca arcàica.

Acromatismu: decoloratzione chi resurtat dae s'ammesturu de sos colores primàrios cun sos cumplementàrios issoro in sa matessi proportzione.

Acuerella: pintura trasparente realizada cun una pasta otènnida isorvende in abba pigmentos e colla.

Adoratòriu: retàulu portàtile, in forma de dìticu o trìticu, cun immàgines pitòricas de tipu religiosu.

Aerografia: tècnica de espressione plàstica chi cunsistit in pintare cun una bomboledda de aera cumprimida.

Alla prima: tècnica de espressione plàstica caraterizada dae s'ispontaneidade, fata pro su prus in sa pintura a ògiu, aplichende colores sena retificare nudda. In sas àteras limbas lassant custa espressione in s'originale italianu e nois sighimus s'esempru.    

Allegoria: rapresentatzione metafòrica de ideas astratas mediante figuras o temas plàsticos.

Amoreddu: figura de criadura, nuda e cun alas, chi rapresentat s'amore umanu.

Anamorfosi: immàgine deformada chi si bidet bene petzi cando s'abbàidat dae unu tzertu puntu o riflessa in un'ispigru.

Anatomia: istùdiu de sa forma, sas proportziones e su movimentu de un'animale  o de un'èssere umanu.

Angheleddu: figura de angheleddu pintada in unu retàulu comente cumplementu decorativu.

Apuntu: disignu o pintura ischemàtica fatos in presse.

Arabescu: elementu decorativu formadu dae elementos de tipu vegetale o geomètricu, caraterìsticu de s'arte islàmica.

Arte corporale: forma artìstica, nàschida in sos annos '60 de su sèculu coladu, chi cunsistit in s'impreu de su corpus de s'artista comente parte de s'òpera artìstica.

Arte pùblica: òpera artìstica creada pro la collocare in logos abertos a su pùblicu.

Arte rupestre: pinturas o intzisiones preistòricas fatas in grutas o rocas.

Astratu/a: forma chi non rapresentat o no intèrpretat realidades esternas e cuncretas. Arte chi si espressat cun formas astratas

Atitudine: positzione de una figura in una cumpositzione.

Aurèola: elementu plàsticu de forma tzirculare, triangulare, radiale o ovale a inghìriu de sa conca de personàgios sagrados, pro simbolizare sa santidade issoro.

Autoretratu: retratu de un'artista a isse etotu

Atzentuare su cuntornu: tècnica de sa rapresentatzione de sa profundidade o distàntzia chi cunsistit in fàghere resartare su cuntornu de un'ogetu o una figura cun una lìnia prus grussa.

Atzessòriu: elementu chi, sena èssere netzessàriu pro rapresentare su motivu printzipale, l'agiudat a cumprèndere o servit de decoratzione.






B 



Bastimentu: istrutura pro su prus de linna a ue si agàntzat sa tela pro pintare.

Bòidu: ispàtziu bòidu in un'`òpera artìstica.

Bucràniu: elementu decorativu in forma de calavera de boe in frisos isculpidos o pintados in s'architetura greca e romana.

Bustu: rapresentatzione de sa conca e de sa parte superiore de su corpus.





C


Calcografia: tècnica de intzisione caraterizada dae s'impreu de placas metàllicas intzisas in profundidade. Intzisione fata cun sa tècnica de sa calcografia.

Cànone: cumplessu de règulas a pitzu de sa proportzione e simmetria intre cada una de sas parte de un'òpera e intre sas partes de s'òpera e sa totalidade pro formare una unidade armònica.

Capa: aplicatzione de colore chi si faghet a in subra de una superfìtzie. Cale si siat pìgiu de pintura o bernitze chi formant unu cuadru.

Carbone: disignu fatu cun unu lapis de carbone.

Cartone: disignu preparatòriu de una pintura a friscu fatu a iscala naturale cun prus detàllios chi no un'abbotzu.

Caricatura: rapresentatzione plàstica de una pessone, de unu fatu, de unu costumadu in ue si nd'esàgerant sas caraterìsticas pro produire un'efetu ridìculu o istravagante.

Casella: cumpartimentu de unu retàulu.

Chena: rapresentatzione iconogràfica de s'ùrtima chena de Gesus Cristu cun sos dòighi apòstulos.

Collage: tèrmine frantzesu impreadu in totu sas limbas, duncas fintzas in sardu, pro indicare una tècnica de espressione plàstica chi cunsistit in pònnere a pare e agantzare in unu suportu materiales eterogèneos pro dare un'aspetu plàsticu detreminadu.

Colore càlidu: colore chi in sa gamma cromàtica istat intre s'iscala de sos grogos e sos rujos.

Colore fritu: colore chi in sa gamma cromàtica istat intre s'iscala de sos birdes e sos asulos.

Colore primàriu: et unu colore de base dae ue si otenent, misturende·lu cun un'àteru colore primàriu, totu sos àteros colores.

Colore secundàriu: colore chi si otenet misturende duos colores primàrios.

Colore tertziàriu: colore chi otenet misturende unu colore primàriu cun unu secundàriu o misturende duos colores secundàrios.

Colorismu: domìniu de su colore subra de su disignu.

Contrapositzione: opositzione de tonos de colore chi, in una pintura, permitit de diferentziare sos elementos compositivos e dare sensatzione de profundidade.

Còpia: riprodutzione pagu prus o mancu esata de s'originale.

Copia lìbera: còpia chi presentat diferèntzias sustantziales cun s'originale.

Cordonada: defetu de sa pintura, pro sos pilos de su pinzellu, caraterizada dae sa presèntzia de lìnias fines, retilìnias e parallelas.



Craroscuru: distributzione de sas lughes e de sas umbras in una pintura. Tècnica de espressione artìstica chi cunsistit in s'impreu de sos diferentes tonos de unu colore ebbia pro dare s'importàntzia màssima a sa lughe e a s'umbra.

Cuadru: disignu, intzisione o pintura posta in una cornitze pro èssere apicada in unu muru.

Cumpositzione: dispositzione de figuras, de colores o de àteros elementos in un'òpera artìstica.

Cuntrastu: opositzione de duos o tres elementos cumpositivos de una rapresentatzione plàstica pro nde fàghere resartare unu.










Decollage: tèrmine frantzesu pro indicare un'espressione artìstica chi cunsistit in isfigurare o mudare elementos de impreu fitianu , comente podent èssere cartellos o rivistas. Òpera plàstica chi resurtat dae s'impreu de custa tècnica. In sardu lassamus su tèrmine originàriu frantzesu comente in totu sas àteras limbas.

Disignu: rapresentatzione gràfica cun lìnias o mantzas de unu colore ebbia, pro su prus subra pabiru.

Distorsione: tècnica de espressione plàstica chi cunsistit in deformare una figura pro nd'esagerare sas caraterìsticas e la fàghere prus significativa. Òpera plàstica chi cunsistit in s'aplicatzione de sa distorsione.

Dìticu: retàulu formadu dae duas casellas articuladas a manera chi si podent pinnigare.

Donante: rapresentatzione plàstica de chie at pagadu un'òpera artìstica, a costàgiu de su tema printzipale.





F



Figura: rapresentatzione plàstica de una forma, mescamente umana o animale

Figura de mesu corpus: figura chi rapresentat su corpus umanu dae su chintzu in susu o sa metade anteriore de un'animale.

Figurante: figura secundària chi cumplementat un'iscena o unu paesàgiu.

Figurativu/a: si narat de sas formas chi rapresentant o interpretant realidades esternas e cuncretas. Arte chi si espressat travessu formas figurativas.

Fogiàmene: elementu decorativu chi ìmitat su fogiàmene de sas àrbores.

Frisu: fàscia decorativa orizontale isculpida, pintada o intzisa chi adornat un'elementu architetònicu.

Fumadura: tècnica de espressione plàstica chi cunsistit in creare un'immàgine cun fumu

Fundu: pianu lisu o de colore uniforme in ue resartant sas figuras o sos elementos decorativos in un'òpera artìstica, mescamente in pintura, intzisione o retàulu.





G



Grafiti: iscritzione o pintura anònima de sestadura lestra e ispontànea in muros chi s'acarant a ispàtzios pùblicos.

Grattage: tècnica de espressione plàstica chi cunsistit in fàghere formas gratende cun una aina intzisiva unu materiale, pro su prus linna, in ue si fiant dadas unas capas de pintura e si fiant lassadas sicare. Su tèrmine est frantzesu e restat invariadu in totu sas limbas, fintzas in sardu.

Grisàllia: pintura fata petzi cun tonos murros chi pretendet imitare s'efetu visivu de su bassurilievu.

Grupu: cumplessu de figuras o retratos in unu cuadru.











Icona: immàgine pintada, isculpida in bassurilievu o fata a mosàicu, chi rapresentat a Gesus Cristu, a Nostra Segnora o unu santu, mescamente intre sos cristianos ortodossos.

Idealizatzione: rapresentatzione plàstica realizada a partire dae una forma ideale prestabilida.

Ìdolu: immàgine de una divinidade non cristiana.

Illustratzione: immàgine otenta dae s'impressione de una làmina pintada.

Immàgine: rapresentatzione plàstica de Gesus Cristu, Nostra Segnora o unu santu.

Inghìriu: lìnia chi in un'òpera plàstica lìmitat una figura.

Intzisione: arte de sestare cun unu burinu o lauru o àteru, unu disignu , una figura o iscritzione in una làmina o plància de materia dura pro nde fàghere unu tzertu nùmeru de esemplares. Làmina o plància intzisa. Immàgine otenta dae s'impressione de una làmina.

Isfumadu: tècnica de espressione plàstica chi cunsistit in isfumare sos inghìrios de sas figuras pro otènnere prus cumpenetratzione intre sas figuras e s'atmosfera. Òpera chi resurtat dae s'aplicatzione de s'isfumadu.

Ispàtziu negativu: ispàtziu bòidu in un'òpera artìstica.

Ispàtziu pitòricu: ispàtziu de duas o tres dimensiones rapresentadu in una superfìtzie bidimensionale.

Istampa: immàgine otenta dae s'impressione de una làmina pintada.

Istampu: placa intzisa chi, pintada, si podet imprìmere pro otènnere còpias de s'originale.

Istatitzismu: calidade de un'immàgine plàstica chi presentat una rigidesa formale chi nche l'istèsiat dae sa naturalidade.

Istatzione: immàgine e rapresentatzione de unu tretu de caminu chi at fatu Gesus Cristu cun sa rughe andende a su Calvàriu

Istùdiu: disignu o pintura fatu cun incuru e pretzisione in ue s'artista istùdiat su modellu o faghet proas tècnicas pro achirire s'abilidade sufitziente a s'ora de esecutare s'òpera definitiva.

























K



Kakemono: tèrmine giaponesu formadu dae "kake", apicare e "mono", ogetu. Si tratat de un'acuarella subra pabiru o seda chi s'apicat, verticale, in sos muros de domo.

Kitsch: si narat de un'ogetu o de un'òpera artìstica cunsiderada passada de moda o isàpida, isalentada.




L



Làmina: immàgine otenta dae s'impressione de una base pintada.

Lapis: disignu fatu cun unu lapis.

Làurea: elementu decorativu chi ìmitat una corona de laru.

Lineale: si narat de sa pintura in ue dòminat su disignu subra de su colore.

Lìnia de s'orizonte: lìnia orizontale posta a s'artària de sa mirada de chie osservat, e chi rapresentat s'infinitu.

Linta:  passada de pinzellu chi si dat pro cuare una mantza o unu càmbiu de tonaliadde.  

Lughe: imitatzione de sos efetos de sa lughe in un'òpera gràfica, mescamente in pintura.




M



Makimono: acuarella giaponesa pintada subra pabiru o seda chi s'apicat a maner orizontale.   

Manu: aplicatzione de colore subra de una superfìtzie.

Marina: pintura chi rapresentat temàticas e paesàgios de sa costera e de su mare.

Matèricu/a: tèrmine derivadu dae matèria; tendèntzia in pintura de sos primos chimbanta annos de su '900 caraterizada dae s'impreu de materiale comente arena, tzimentu, plàstica, tela de sacu e àteros materiales paris cun sos colores traditzionales o in sostitutzione de custos.

Mesu tinta: tonu de intensidade mesana impreadu in pintura pro fàghere su passàgiu intre s'umbra e sas zonas lughentes.

Miniatura: pintura figurativa e ornamentale, de dimensiones reduidas, chi chi decorat e illustrat sos manuscritos antigos e medievales.

Mistèriu: rapresentatzione plàstica de cale si siat momentu de sa vida, passione e morte de Gesus Cristu.

Modellu/a: pessone ch si ponet a in antis de s'artista in sa positzione chi custu cheret pintare.

Monotipu: intzisione ùnica chi si otenit imprimende una pintura fata subra de una làmina de metallu, de plàstica o de bidru.

Mordente: àtzidu impreadu pro atacare sa superfìtzie de sas làminas metàllicas.

Murale: òpera plàstica realizada subra de unu muru.