dimarts, 7 de novembre de 2017

A. Canu





Cun su coro giòvanu

Cun su coro giòvanu e s'aradu
andadu so a chircare
su pane de su traballu
aberende surcos
resadu apo sos salmos de David
e sos passos m'at sighidu
su Segnore
subra de su campu de sa paghe
e de su mudìmene
che un'eremitanu apo lèghidu
su libru de sa terra
e su limbàgiu de sas
ispigas
istinchìddas de beridade
armonia de su trigu
at ressonadu
in sas manos mias de massaju.





Amb lo cor jove

Amb lo cor jove i l'arado
só anat encontre
al pa de la fadiga
obrint los solcs
he resat los salms de David
i pas a pas m'ha seguit
lo Senyor
sobre lo camp de la pau
i del silenci
com un asceta he llegit
lo llibre de la terra
i lo llenguatge de les
espigues
espurnes de veritat
harmonia de forment
ha ressonat
en les mies mans de pagès.


                  Antoni Canu

dilluns, 6 de novembre de 2017

Antoni Canu - Bastat un'emotzione













Bastat un'emotzione

Bastat un'emotzione
unu lampu de versos
pro leare sa pinna
e caminare cun issa
subra de sa pàgina
est che una liturgia ìntima
un'aventura segreta
unu cumandu mudu
de abbaidare a chelu
cara a su bisu
intre nues de pensamentu
naschet s'espressione
de sa paràula bia
criadura màgica
de s'armonia de su cantu.

                  Antoni Canu


Basta un'emoció

Basta un'emoció
un llamp de vers
per agafar la ploma
i caminar amb ella
sobre la pàgina
és com un'intima litùrgia
una secreta aventura
un silenciós manament
de mirar lo cel
en la direcció del somni
entre núvols de pensament
naix l'expressió
de la viva paraula
màgica criatura
de l'harmonia del cant.

                   


dimecres, 1 de novembre de 2017

Fernando Pessoa - Sa morte est sa curva de su caminu






Sa morte est sa curva de su caminu


Sa morte est sa curva de su caminu,
mòrrere est petzi no èssere bidu.
Si ascurto, sento sos passos tuos
esistire comente esisto deo.
Sa terra est fata de chelu.
Sa fàula non tenet nidu.
Mai nemos s'est pèrdidu.
Totu est veridade e passàgiu.

                                   Fernando Pessoa 



A morte é a curva da estrada

                        A morte é a curva da estrada,
M                     Morrer é só não ser visto.
S                      Se escuto, eu te oiço a passada
E                      Existir como eu existo.
A                      A terra é feita de céu.
A                      A mentira não tem ninho.
N                      Nunca ninguém se perdeu.

T                      Tudo é verdade e caminho.



dissabte, 2 de setembre de 2017

A propòsitu de limbas comunas





A propòsitu de limbas comunas. Sa limba sarda no est a sa sola.

         Cando non cando essit a pìgiu un'argumentu chi atraet a gente meda, de ogni classe sotziale, a iscrìere, pro su prus a dispropòsitu e cun argumentos folclòricos cando non penosos, de ufitzialidade e de istandard, o limba comuna iscrita, de sa limba sarda.  Custu chi bos presento est un'artìculu chi apo iscritu unos canto annos a como ma chi penso siat semper de atualidade.

****
         "E apo pensadu chi sos Ebreos deviant tènnere una pàtria issoro, ma no immaginaia unu cantu de terra ebbia, bisaia chi totu sos Ebreos poderent una die bìvere sa matessi limba. Est istadu in cue, in unu cafè de Boulevard de Montmartre, in sos ùrtimos annos de su '800 chi apo tentu un'arresonu in limba ebrea cun  Getzel Zelikovitz e Mordecai Adelman. S'arresonu no est istadu longu meda ca connoschìamus  pagos vocàbulos in sa limba nostra. Ma custa est istada s'ocasione chi m'at fatu cumprèndere chi sa limba ebrea podiat torrare a vida"
Custas sunt sas paràulas de Eliezer Ben Yehuda, su creadore de s'ebreu modernu.
         Paris cun su grandu movimentu de recùperu de s’identidade natzionale, in su sèc. XIX, naschet su problema de cale deviat èssere sa limba comuna de sos ebreos chi diant andare a sa terra istòrica issoro dae totu sos cugiones de su mundu. Su matessi Theodor Herzl, ispiradore de su sionismu polìticu, fiat contràriu a s'impreu de s’ebreu, "Comente amus a fàghere pro comporare unu billete de trenu in ebreu si non tenimus nen sa paràula billete e nen sa paràula trenu - si preguntaiat Herzl - mègius diat èssere a sighire s’esempru de s’Isvìtzera, afirmaiat, tres limbas. Su dotore polacu L. Zamenhof aiat propostu in unu primu momentu comente limba comuna de sos ebreos s’yiddish, cun grammàtica modernizada e càmbiu de alfabetu, dae  s'ebreu a su latinu. A pustis però at ideadu una limba, s'esperantu chi a pàrrere suo deviat servire a sos ebreos.
         Eliezer Ben Yehuda, in càmbiu, cheret dare vida noa a s’ebreu bìblicu, cheret chi siat sa limba de totu sos ebreos, e sa manera de nde restaurare s’impreu fiat sa de la fàghere servire comente limba fitiana  e veiculare in su sistema educativu, galu a su comintzu tando. E comente nàrrere billete, trenu, bitzicleta o eletritzidade si custas paràulas no esistiant duamìgia annos in antis e mancu como las tenimus? Custa est sa pregunta chi si faghet Ben Yehuda.            
         

        Pro creare sa cantidade immensa de neologismos, mìgias e mìgias, Eliezer Ben Yehuda istùdiat in profundidade sa Bìblia e  nd'impreat a s'ispissu paràulas meda. Cando at tentu sa netzessidade de unu tèrmine chi indicaret s'eletritzidade, est andadu a lu leare dae sa Bìblia: "unu metallu lughente" (jashmal, in ebreu) bidet su profeta Ezechiele. E "jashmal" est oe s'eletritzidade in ebreu. "Mi nde benit galu su risu cando penso chi s'ebreu bìblicu tenet tres colores ebbia: su biancu, su ruju e su nieddu. Sas pitzinnas bellas teniant, pro fortza, sa carnagione bianca che su nie, sos càvanos rujos e sos pilos nieddos che su pighe.", iscriet Eliezer in su diàriu suo.
         Si no nos agiudat un'amigu, naraiat Ben Yehuda, chie àteru nos podet agiudare? E s'agiudu lessicale isse andat a si lu chircare dae s'arameu, dae s'àrabu, dae àteras limbas chi aiant tentu cuntatu cun s'ebreu, sa latina, sa greca e fintzas dae àteras limbas modernas. Su pulpu, o prupu, no aparit in sa Bìblia, ma tocaiat a li dare unu nùmene, ca sa gente chi lu comporaiat in sos mercados deviat ischire in ebreu su nùmene; dae s'arameu "tamane", oto, e "nun", pische, at coniadu su tèrmine "temanú", pische cun oto bratzos, est a nàrrere pulpu. Custu molluscu duncas como tenet nùmene in ebreu,  e in sos mercados si bendet cun cussu nùmene.
         Ben Yehuda at fintzas imitadu fòrmulas adotadas dae àteras limbas. In su sèculu XVI sas limbas europeas ant dadu nùmene a frùturas e fundos disconnotos chi beniant dae terras americanas, comente sa patata o su triguìndia. In frantzesu a sa  patata si li narat “pomme de terre” (fintzas in sardu esistit pumu de terra, tèrmine como in disusu). In sa Bìblia esistint sas paràulas mela e terra; su nùmene dadu in ebreu a sa patata est “tapúaj adamá”, mela de terra, pumu de terra Pro dare nùmene a s’aràntzu,  ispirende·si a s’italianu “pomodoro”, mela de oro, su nùmene dadu a   s'arantzu in ebreu est istadu “tapúaj zahav”, mela de oro.
         Pro creare àteros neologismos s’est fintzas ispiradu a s’imitatzione de sonos: dae sa paràula frantzesa “pupée”, pùpia, in ebreu est nàschida “bubá". Custu li est costadu però a Eliezer a aguantare brullas e befes, e fintzas agressiones, de unos cantos ebreos de Gerusalemme.
         S’ampliamentu lessicogràficu a sa sola no est bastadu però a torrare vida a sa limba. Est tocadu a nde modernizare sa grammàtica, sa sintassi, a nde revisare s'ortografia. E est su chi at fatu Ben Yehuda e sos chi l'ant sighidu. S'ebreu modernu impreat sa pronùntzia sefardita, ma pro lèghere sa Torah, cada unu impreat sa pronùntzia sua.

         Cando sas autoridades israelianas ant detzisu de impònnere     s'ebreu comente limba ufitziale, paris cun s'àrabu e s'inglesu, sa limba ebrea non fiat sa prus faeddada in sa natzione noa, fiat minoritària, e in s'atualidade de sos sete milliones de faeddantes de s'ebreu, sa metade sunt de limba materna ebrea, e s'àtera metade la tenet comente segunda limba.
         Sos ebreos ortodossos, a printzìpiu, no ant atzetadu s'idea de impreare sa "limba sagrada" pro sa vida fitiana e oe in die in Israele grupos de ultra-ortodossos sighint impreende s'yiddish a fitianu.
         A sos immigrantes chi arrivant a Israele lis faghent adotare s'ebreu istandard, basadu in s'ebreu sefardita adatadu a sa fonologia askenazi.


         Ma custa est una limba de plàstica, una limba imbentada diat nàrrere carchi ermellinu acadèmicu, acumpangiadu dae s'iscarcàlliu mudu de sos sutapostos e dae sos aplàusos e rìsidas de sos tzeracos. Su professò, ello e pro ite no li narat a Amos Oz o a David Grossman chi iscrient in una limba de plàstica, imbentada, o pro ite non protestat, in berritedda acadèmica, cun sa cummissione de su Nobel de literadura pro àere cuntzèdidu in su 1966 a Yosef Agnón su prèmiu a s’òpera sua iscrita  in una limba de plàstica, imbentada; e de sos 6.000 tìtulos chi si èditant onni annu in cussa matessi limba de plàstica, imbentada, ite nos nde narat?