dimarts, 30 d’agost de 2016

Su catziadore malassortadu - Gianni Rodari



Su catziadore malassortadu



    - Lea su fusile, Pepi', lea su fusile e bae a catziare - li narat una mama a su fìgiu, unu mangianu. -  Sorre tua si cojuat cras e cheret mandigare lèpere cun pulenta.
Pepinu tando at leadu su fusile e si nch’ est andadu a catziare. Totu in unu at bidu unu lèpere essende dae una mata e currende peri su sartu. Carrigat su fusile, ammèriat  e aprètigat su grillete.  Ma su fusile faghet: “Pum!” cun boghe de pessone, e in contu de isparare sa balla a tesu, la lassat rùere in terra.
Pepinu nde l’acollit abbaidende·si·la a buca aberta. A pustis annotat  cun atentzione su fusile, chi pariat su de semper però, in contu de isparare aiat naradu “Pum!” cun una boghighedda allegra e ingiogatzada. Pepinu iscudrinat finas sa canna, però, est possìbile chi calicunu si bi esseret cuadu in intro?  Sa beridade, in intro sa canna non b’at nudda, nen pessone bia.     
- E mama chi cheret su lepere! ..... E sorre mia chi lu cheret mandigare  cun pulenta!.....
In cussu momentu torrat a passare a in antis de Pepinu su lèpere de  in antis,  ma como giughet in conca unu mucadore biancu cun frores de arantzu in mesu de pilos e est caminende conchibàsciu  e a passiteddos.
- E bella custa – narat Pepinu -, fintzas su lèpere si còjuat. E ite bi potzo fàghere. Cheret nàrrere chi apo a catziare una pudda campina.
Passat un’iscuta, e aco` chi, unu pagu prus a tesu de su padente, nde bidet una passigende in unu caminu, trancuilla che sa prima die de catza, cando sas puddas campinas no ischint galu ite est unu fusile.
Pepinu  ammèriat, aprètigat su grillete e su fusile narat: “Pam! Pam!” duas bortas, comente faghent sos pitzinnos cun unu fusile de linna. Sa cartutza ruet in terra assustende a unas frommìgulas rujas chi current a si cuare a in suta de unu pinu.
- E bene meda! – narat Pepinu, chi fiat comintzende a s’airare, -  giai s’at a pònnere cuntenta mama si torro a bèrtula boida!
Sa pudda campina, chi intesu su “Pam! Pam!” si cnhe fiat cuada in sa malesa, torrat a essire a campu, cun duos puddighinos suos, unu fatu a  s’àteru, e ambos duos cun gana meda de rìere. Sa mama, orgulliosa e cuntenta,  comente chi l’aerent dadu su primu premiu, poniat fatu a issos.
- Ello, tue si chi ses cuntenta – murmurat Pepinu. Tue ti ses cojuada dae tempus. E como, ite càtzio deo? Torrat a carrigare su fusile cun atentzione  abbaidende a inghiriu. B’at  una mèrula ebbia subra unu ratu, fruschiende, chi paret nerende:  “Ispara·mi. Ispara·mi”.
E Pepinu isparat. Su fusile però faghet: “Bang!” che sos pitzinnos cando leghent giornalinos. E faghet fintzas un’àteru tzochigheddu chi paret unu risitu.  Sa mèrula si ponet a fruscitare prus cuntenta che in antis, comente a nàrrere: ”As isparadu, as intesu, sa barba tua tenet unu prammu e mesu”.
Custu mi l’isetaia – narat Pepinu -. cheret nàrrere chi oe b’at isciòpero de sos fusiles.
-  Pepi', bona catza as fatu ? – li preguntat sa mama a sa torrada.
- Emmo, ma'. Apo catziadu tres arrabbiadas, bellas rassas. As a bìdere cantu sunt  bonas  cun pulenta.


Sas manos tuas ebbia ( A Pinuccio Sciola) - Antoni Canu








Sas manos tuas ebbia

                          A Pinuccio Sciola


Sas manos tuas ebbia
ant dadu boghe a sa pedra
issas ebbia faghent vibrare
sas cordas sonoras
de sas arpas pedrales
liberende una sinfonia
sublime de sonos
chi umprint
su tèmpiu de Santa Rughe
ispantende s'ànima
de Miglelànghelu
incantada
dae su cantu 
de sas pedras
e dae sa cuntentesa
de sas manos tuas
tzocheddende de vida.

                  Antoni Canu

---------

Sols les tues mans

                           A  Pinuccio Sciola


Sols les tues mans
han dat veu a la pedra
sols elles fan vibrar
les cordes sonores
de les arpes de basalt
alliberant una sublim
sinfonia de sons
que envaeixen
el temple de santa Creu
meravellant l'ànima
de Miquel Àngel
encantada del cant
de les pedres
i de la joia
de les tues mans
palpitants de vida.

                  Antoni Canu


dilluns, 29 d’agost de 2016

Undas - Antoni Canu









Undas    


Si pesant
sas undas
che ischidadas
dae su sonnu;
s'unfrant
che velas
a su bentu de maestrale,
andant a in antis
cun s'ànima addolorida
pro s'esistèntzia issoro curtza,
ròdulant cun abbolotu
a su biàgiu issoro
sena torrada,
andant
a mòrrere in sas rocas,
acumpangiadas dae su tzichìrriu
de su cau marinu,
in su chelu iscuru
chi abbàidat
su mare immensu.

                          Antoni Canu

 -------------

Ondes


S'alcen
les ondes
com despertades
de la son,
s'unflen
com veles
al vent de mestral,
avancen
amb l'ànima dolençosa
per llur breu existència,
rodolen remoroses
vers llur viatge
sense retorn,
vanen
a morir a les roques,
acompanyades
del cridar de les gavines,
en el cel obscur
que mira
l'immensa mar.

                  Antoni Canu


diumenge, 28 d’agost de 2016

Su palatzu de geladu - Gianni Rodari





Su palatzu de geladu   


Unos cantos annos a como, in S'Alighera, in sa Pratza Tzìvica, ant fatu unu palatzu de geladu e sos pitzinnos beniant dae a tesu pro li dare una passada de limba.
Sa cobertura fit de pìgiu de late; su fumu de sa tziminera, de tzùcaru filadu;  sos fumajolos de frùtora. Su restu: ghennas, muros e mobilia, fiat totu de geladu.
Una criaduredda fiat agantzada a una mesa,  linghende·li sos pes, fintzas chi sa mesa li nch'est ruta a subra cun totu sos pratos, e fintzas custos  fiant de geladu de tziculate, de su prus bonu.
De repente una guàrdia munitzipale s’abìgiat chi una bentana s’est isorvende. Sos bidros fiant de geladu de fràula e si disfaghiant in canales rosados.
- Curride! – òrdinat sa guàrdia – faghide in presse !
E totus si ponent a lìnghere cantu prus in presse podent, pro non disperdissiare mancu unu gùtiu de cussa bellesa.
- Una cadrea! Pediat una fèmina betza chi non si podiat mancu girare in mesu de tanta gentòria – una cadrea pro una pòvera betza! Chie mi  nde la batit? Una cadrea cun sos bratzos si est possìbile.
Unu pompieri, generosu, curret a l'apòrrere una cadrea de geladu de crema, e issa comintzat a la lìnghere dae sos bratzos.
Cussa est istada una die de festa manna e pro òrdine de sos dotores nemos at tentu dolore de matza.
In die de oe, cando sos pitzinnos pident  un’ àteru geladu a sos mannos, custos lis rispondent:
- Ello, un'àteru geladu ti còmporo! A tie non ti diat bastare mancu una domo intrea, che sa de S'Alighera.


                                                             Gianni Rodari