dimarts, 30 d’agost de 2016

Sas manos tuas ebbia ( A Pinuccio Sciola) - Antoni Canu








Sas manos tuas ebbia

                          A Pinuccio Sciola


Sas manos tuas ebbia
ant dadu boghe a sa pedra
issas ebbia faghent vibrare
sas cordas sonoras
de sas arpas pedrales
liberende una sinfonia
sublime de sonos
chi umprint
su tèmpiu de Santa Rughe
ispantende s'ànima
de Miglelànghelu
incantada
dae su cantu 
de sas pedras
e dae sa cuntentesa
de sas manos tuas
tzocheddende de vida.

                  Antoni Canu

---------

Sols les tues mans

                           A  Pinuccio Sciola


Sols les tues mans
han dat veu a la pedra
sols elles fan vibrar
les cordes sonores
de les arpes de basalt
alliberant una sublim
sinfonia de sons
que envaeixen
el temple de santa Creu
meravellant l'ànima
de Miquel Àngel
encantada del cant
de les pedres
i de la joia
de les tues mans
palpitants de vida.

                  Antoni Canu


dilluns, 29 d’agost de 2016

Undas - Antoni Canu









Undas    


Si pesant
sas undas
che ischidadas
dae su sonnu;
s'unfrant
che velas
a su bentu de maestrale,
andant a in antis
cun s'ànima addolorida
pro s'esistèntzia issoro curtza,
ròdulant cun abbolotu
a su biàgiu issoro
sena torrada,
andant
a mòrrere in sas rocas,
acumpangiadas dae su tzichìrriu
de su cau marinu,
in su chelu iscuru
chi abbàidat
su mare immensu.

                          Antoni Canu

 -------------

Ondes


S'alcen
les ondes
com despertades
de la son,
s'unflen
com veles
al vent de mestral,
avancen
amb l'ànima dolençosa
per llur breu existència,
rodolen remoroses
vers llur viatge
sense retorn,
vanen
a morir a les roques,
acompanyades
del cridar de les gavines,
en el cel obscur
que mira
l'immensa mar.

                  Antoni Canu


dissabte, 27 d’agost de 2016

Versos - Antoni Canu






Versos    (Antoni Canu)

Non chèrgio sos versos mios
serrados in unu calàsciu.
Chèrgio chi andent
peri sos caminos,
peri sas cortes,
in mesu de sa robba
asciutende a sole,
a isòrvere s'astrau
in su coro de sa gente.
M'ant torradu a vida
e chèrgio campare,
godire fintzas
sas dies chi proet
s'anneu de s'ierru
cando sa lughe
si faghet prus avara
e ischire chi at a essire
un'àtera borta su sole
e àteros versos ant a pigare
dae sos abissos
chi buddint de paràulas.
Cando sos ossos mios
ant a èssere raighinas cuadas,
sos versos mios
ant a èssere galu peri sos caminos?
Calicunu los at a ascurtare,
àteros nono,
ma ant a campare che s'ànima mia.

                          Antoni Canu



Versos

No vull los meus versos
tancats dins de un calaix.
Vull que vagin
pels carrers,
pels corrals,  
entre la roba
estesa al sol,
a desfer lo gel
al cor de la gent.
M'han fet renàixer
i vull viure,
los dies de pluja
lo tedi de l'hivern
quan la llum
se fa més avara
i saber que vindrà
encara el sol
i altres versos muntaran
dels abismes
que bullin de paraules.
Quan los meus ossos
seran raguines amagades,
los meus cants
seran encara pels carrers?
Algú los escoltarà,
altres no,
però viuran com la mia ànima.

                          Antoni Canu


divendres, 26 d’agost de 2016

Iscalas de Otieri - Antoni Canu





Iscalas de Otieri    

Torro a pitzinnia,
a sas iscalas mias
chi pigant a chelu
arrumbende·si
a sos montes.
Iscalas amigas,
ue sunt sos testimòngios
de su tempus meu inchietu?
Ue est su massaju
chi m'at cunfidadu
su segretu de sas ispigas?
Iscalinas de ispera
ue sos ogros mios
si sunt abertos a su sole
e ant bidu
sa vida, andende e benende.
Custodes de sos donos mios
sos prus puros,
cun bois apo rìsidu e prantu,
apo cantadu sa cantone mia ìnnida.
Iscalas, torrade·mi
sos bisos mios
e sas bàtimas
de su coro meu giòvanu,
pro aguantare su pesu de sos annos.
Giughide·mi·nche in artu,
in cue susu
in ue sas nues
tenent nidos de rùndines.

                  Antoni Canu


 --------


Escales de Ocier

Torn a la minyonia,
a les mies escales
que munten al cel
agafant-se
a les muntanyes.
Amigues escales,
on són los testimonis
del meu temps inquiet?
On és lo pagès
que m'ha revelat
lo secret de les espigues?
Graons d'esperança,
on los meus ulls
se són oberts al sol
i han vist
anar i venir la vida.
Custodis dels meus dons
més purs,
amb vosaltres he rist i plorat.
he cantat la mia blanca cançó.
Escales, rendiu-me
los meus somnis
i els batecs
del meu cor jove,
per suportar lo pes dels anys.
Portau-me en alt,
allà damunt
on los núvols
tenent nius de orenetes.

                       Antoni Canu