dimecres, 11 de maig de 2016

P.P. Pasolini - Sa note de su mese de maju




Sa note de su mese de maju

I

In sos ogros tuos consumidos
in intro de una retza
de crispas sambenosas,
non bido unu Tempus Coladu

Ma annos tristos ebbia
e notes ismentigadas
e passiones interradas
in unu tempus sena dies.

II

Su corpus tuo est abarradu
a si caentare in sa loza,
in una die biada,
prena de gemmas mortas.

Su corpus tuo, ma tue, betzu
chie ses, in cue, incantadu,
cun cussu ogru chi paret
una làgrima astrada?

III

Ah, abbàida·ti in s'abba
mùrina de sa Mitza bianca,
in cue in fundu de totu
est cantende unu giovaneddu.

Cantat in mesu de sos àlinos,
bellu che unu fìgiu tuo,
lughet s'immàgine sua
in su tròlliu chietu.

IV

Vida sena destinu,
arrancada cun su corpus; 
dae fìgiu fatu babbu,
intre su foghile e sa cherba.

Incurbade·bos, gente cristiana,
a intèndere sa pèdia,
in totu custu mudìmene,
chi falat dae sa rughe.

                             (P.P. Pasolini)














La not di maj 




Tal to vuli frugàt 

drenti di na rèit 
di ruis insanganadis 
i no jot un Passàt 

Ma doma àins scurís 

e nos dismintiadis 
e passiòns soteradis 
ta un timp sensa i dis 


II 

Il to cuàrp l’è restàt 

a s-cialdassi tal puàrtin 
là, in qualchi dí beàt 
plen di zemis muartis. 

Il to cuàrp, ma tu veciu 

cui sotu, ulí, inciantàt, 
cun chel vuli ch’al par 
na àgrima inglassada? 


III 


Ièh, vuarditi ta l’aga

grisa dal Font blanc, 
lajú tal fons tal fons  
un fantassút al cianta. 

Ienfra i aaj al cianta 
biel coma a to fí, 
la so imàzin a brila 
ta la roja tranquila.

IV 


Vita sensa distín, 

purtada via cu’l cuàrp:  
di fí doventàt pari 
dal spolèr al sgivín. 

Pleàisi, zent cristiana, 

a scoltà un fil di vòus, 
fra dut chistu sidín, 
ch’al ven ju da la cròus

                       (P.P. Pasolini)




dimarts, 10 de maig de 2016

P.P. Pasolini - Arcanu

Arcanu

M'atrevo a artziare sos ogros
a sas chimas sicas de sas àrbure,
non bido su Sennore, ma sa lughe sua
lughende semper immensa.

De totu sas cosas chi isco
una ebbia nd'intendo in su coro:
so giòvanu, biu,  disamparadu,
cun su corpus consumende·si.

Abarro un'iscuta in s'erba
oru de riu, intre àrbures nudas,
luego camino, e ando suta de sas nues,
e campo cun sa gioventude mia.

                                           (P.P. Pasolini)




Misteri 

I àusi zirà in alt i vui 
su li pichis secis dei lens, 
no jot il Signòur, ma il so lun 
ch’al brila sempri imèns. 

Di tantis robis ch’i sai  

i ’n sint tal còur doma una,  
i soi zòvin, vif, ’bandunàt,  
cu’l cuàrp ch’al si cunsuma.  

I stai un momènt ta l’erba  

dal rivàl, tra i lens nus, 
po’ i ciamini, e vai sot il nul,  
e i vif cu la me zoventút.

                                   (P.P. Pasolini)



P.P. Pasolini - Sa die de sa morte mia





Sa die de sa morte mia

In una tzitade, Trieste o Ùdine
in mesu de un'arburada de tìlios,
cando in beranu
sas fògias mudant colore,
deo apo a rùere mortu
suta de su sole brusiende,
brundu e artu,
e apo a serrare sas pàrpalas
lassende su chelu a s'isplendore suo.

Suta de unu tìliu tèbiu de birde,
apo a rùere in su nieddu
de sa morte mia
chi isperdet sos tìlios e su  sole.
Sos bellos giòvanos
ant a cùrrere in cussa lughe
chi deo apo pèrdidu,
bolende foras de sas iscolas,
cun sos ritzos in cherbeddos.

Deo apo a èssere galu giòvanu,
in camisa crara,
cun sos pilos suaves istèrridos
in su prùere amargu.
Apo a èssere galu caente,
e unu pitzinnu currende in s'asfaltu
tèbiu de s'arburada,
m'at a pònnere una manu
in su sinu de cristallu.

                                   (P.P. Pasolini)











Il dí da la me muàrt

Ta na sitàt, Trièst o Udin,
ju par un viàl di tèjs,
di vierta, quan' ch'a múdin
il colòur li fuèjs,
i colarài muàrt
sot il soreli ch'al art
biondu e alt
e i sierarài li sèjs,
lassànlu lusi, il sèil.

Sot di un tèj clípid di vert
i colarài tal neri
da la me muàrt ch'a dispièrt
i tèjs e il soreli.
I bièj zuvinús
a coraràn ta chè lus
ch'i ài pena pierdút,
svualànt fòur da li scuelis
cui ris tal sorneli.

Jo i sarài 'ciamò zòvin
cu na blusa clara
e i dols ciavièj ch'a plòvin
tal pòlvar amàr.
Sarài 'ciamò cialt
e un frut curínt pal sfalt
clípit dal viàl
mi pojarà na man
tal grin di cristàl.

                            (P.P. Pasolini)
                           


diumenge, 8 de maig de 2016

P.P. Pasolini - Cantu de campanas





Cantu de campanas

Cando su sero si perdet  in sas funtanas,
sa bidda mia est de colore confusu.

Deo so a tesu, ammento sas ranas suas,
sa luna, sa tremulia trista de sos grillos.

Tocat a Rosàriu,  e si isalenat in sos prados:
deo so mortu a su cantu de sas campanas.

Furisteri, non timas su bolu durche meu
in su sartu: deo so un'ispìritu de amore

torrende a bidda sua dae a tesu.

                                        (P.P. Pasolini)




Ciant da li ciampanis

Co la sera a si pièrt ta li fontanis
il me país al è colòur smarít.

Jo i soi lontàn, recuardi li so ranis,
la luna, il trist tintinulà dai gris.

A bat Rosari, pai pras al si scunís:
jo i soj muàrt al ciant da li ciampanis.

Forèst, al me dols svualà par il plan,
no ciapà pòura: jo i soj un spirt di amòur

che al so país al torna di lontàn.

                                     (P.P. Pasolini)