dimarts, 19 de setembre de 2017

S'àstore e sas columbas - Fedru






S'àstore e sas columbas (I,31)


Chie s'acumandat a unu malintragnadu pro èssere amparadu, in su matessi momentu chi pedit agiudu agatat sa ruina sua.

Sende chi bortas meda sas columbas fiant fuidas dae s'àstore e aiant istransidu sa morte gràtzias a chi bolaiant lestras,
S'àstore tando cun una trampa at imboligadu cussos pugiones indefensos:
"Pro ite campare semper orioladas in contu de fàghere un'alleàntzia cun megus faghende·mi re pro chi deo bos defense dae ogni assaltu?"
Cussas, creende a su chi naraiat, si fiant postas in manos de s'àstore.
Custu, otentu su regnu, at comintzadu a si las mandigare s'una fatu a s'àtera e a esertzitare su poderiu cun sas francas suas terrìbiles.
Tando una de sas chi l'aiat fatu in francu at aboghinadu:
"tenimus su chi nos meressemus pro àere acumandadu sa vida nostra a custu furone."

 ***************
P.S. Sa tradutzione de sas paristòrias de Fedru no l'apo fata dae s'originale latinu, ma dae sas tradutziones fatas in sas limbas chi connosco. Cando agato cuntradditziones in custas tradutziones o cando tèngio carchi duda, ando a abbaidare s'originale latinu.

Cun custa paristòria apo acabadu sa publicatzione de su primu de sos chimbe libros de paristòrias de Fedru chi apo traduidu in sardu.
Apo a sighire cun sos àteros dae inoghe a unu tempus, ma in s'interi apo a sighire publichende su romanzu Còsima de Grazia Deledda e sas poesias de García Lorca chi apo traduidu in sardu.




Sas ranas e sos traos - Fedru




Sas ranas e sos traos (I,30)



Sos dèbiles sufrint cando sos potentes peleant.

In su paule, una rana abbaidende una pelea intre traos at naradu:
"Coro meu, sas disgràtzias chi nos isetant!"

Preguntada dae un'àtera rana pro ite naraiat custu, cando chi sos traos fiant peleende pro su cumandu de sa mandra e campaiant a tesu dae sas ranas, issa at rispostu:
"Su logu issoro nch'est a tesu e sunt animales de una ratza diferente; ma chie est catzadu dae su regnu issoro si nch'at a fuire e at a bènnere in sos cugiones prus cuados de su paule e nos at a apeigare e ischitzare  cun cussos pees tostos chi tenet. Custa est sa resone pro chi chi sa fùria issoro riguardat sa vida nostra."


dilluns, 18 de setembre de 2017

S'àinu chi befat su sirbone - Fedru




S'àinu chi befat su sirbone (I,29)      


Sos macos, su prus de sas bortas, chirchende de fàghere una brulla, ofendent sos àteros cun carchi rustighesa ponende·si issos etotu in un'arguai.

Una die un'aineddu at agatadu unu sirbone e l'at naradu:
"Salude frade."
S'àteru, ofesu ca li naraiat frade, l'at preguntadu pro ite naraiat fàulas.
S'àinu, a batàgiu faladu, li faghet:
"Podes fintzas negare chi deo assimige a tie, ma a seguru chi su chi tèngio in mesu de ancas est che su mutzighile tuo."

Su sirbone, a puntu de nche li brincare subra, at frenadu s'arrenegu chi teniat e l'at fatu:
"Mi dia pòdere vindicare cun fatzilidade, ma non penso de m'imbrutare cun unu sàmbene vile che su tuo."



diumenge, 17 de setembre de 2017

Su matzone e s'àbbila - Fedru




Su matzone e s'àbbila (I,28)


Sos chi istant in artu, cantu si cheret, devent timire sos chi istant in bàsciu ca sa vindita est fàtzile a chie tenet un'ingegnu abbistu.

Un'àbbila una die at furadu sa cateddada de unu matzone e l'at posta in su nidu suo pro si nche la mandigarent sos pugioneddos suos. Su matzone chi l'aiat sighida at comintzadu a li pedire de li aorrare cussu dolu mannu. S'àtera no l'at postu mente sentende·si segura ca fiat in logu artu.
Su matzone tando at leadu una fraca alluta dae s'artare de sos deos e at postu fogu totu a inghìriu a s'àrbore, mesturende a su dannu de sa pèrdida de sos matzoneddos suos su dolore de s'inimiga sua.

S'àbbila pro sarbare dae sa morte sos pugioneddos suos at torradu a su grodde sanos e sarbos sos matzoneddos.   



Su cane, su siddadu e su bentùrgiu - Fedru





Su cane, su siddadu e su bentùrgiu (I,27)


Custa paristòria est pro sos chi, mancari nàschidos pòveros, punnant a passare comente ricos.

Unu cane, boghende·nde dae una tumba ossos umanos pro los rosigare, at agatadu unu siddadu e, sigomente aiat  violadu sa tumba aiat ofesu sos deos  chi rapresentaiant sas ànimas de sos antepassados e, pro chi pagaret s'ofesa fata a sa domo issoro nche l'ant postu in s'ànimu suo unu disìgiu de richesa sena fine. E ocupadu comente fiat a costoire s'oro suo, ismentighende·si fintzas de mandigare si nche fiat mortu de fàmene.

Unu bentùrgiu, apuddadu subra de isse nant chi at naradu:
" O cane, as merèssidu de mòrrere de custa manera ca, nàschidu in carrera e crèschidu in unu muntonàrgiu, as disigiadu totu in unu sas richesas de unu re."