dimecres, 22 de novembre de 2017

L. Tolstoj - Su sòrighe suta de sa lùscia






Su sòrighe suta de sa lùscia

         Unu sòrighe istaiat suta de una lùscia. Su fundu de sa lùscia fiat istampadu e dae custa istampighedda falaiat, a ranos, su trigu. Su sòrighe campaiat ditzosu, ma si fiat chertu bantare de sa vida chi faghiat. Rosighende rosighende at allargadu s'istampa e at invitadu sos àteros sòrighes.
         - Benide a m'agatare - at naradu. - Bos apo a tratare comente si tocat. B'at de ite mandigare pro totus.

         Ma cando nch'at giutu a in cue totu sos sòrighes,  s'istampa non bi fiat prus. Su massaju aiat bidu un'istampa manna in sa lùscia e l'aiat cosida.



dimarts, 21 de novembre de 2017

L. Tolstoj - S'assile e su lupu






S'assile e su lupu

         Un'assile, brinchende dae un'àrbore a s'àteru, nche fiat rutu subra de unu lupu chi fiat dormende.
         Su lupu si nde fiat ischidadu e, tentu s'animale, si lu cheriat mandigare. S'assile però l'at suplicadu:
         - Lassa·mi andare ...
         - Bene, - at rispostu su lupu - custa borta ti lasso andare, ma mi deves nàrrere pro ite bois assiles seis semper alligros. Deo so semper tristu e, cando bos bido, non faghides àteru si non brincare e giogare.
         S'assile at rispostu:
         - Lassa·mi pigare in s'àrbore in antis e dae in cue ti l'apo a nàrrere, ca si nono ti timo.
         Su lupu l'at lassadu lìberu e s'assile si nche fiat pigadu in s'àrbore e tando l'at naradu:
         - Tue ses tristu e anneadu ca ses malu. Sa malesa tua ti brùsiat su coro. Nois imbetzes semus cuntentos ca semus bonos e non faghimus male a nemos.




dilluns, 20 de novembre de 2017

L. Tolstoj - Su leone e su sòrighe





Su leone e su sòrighe

         Su leone fiat dormende. Unu sorighitu fiat passadu currende subra de isse. Su leone si fiat ischidadu e at tentu su sorighitu a sa coa. Custu l'at suplicadu de lu lassare andare e l'at naradu:
         - Si mi torras sa libertade, apo a èssere bonu cun tegus.
         Su leone si fiat postu a rìere pensende a su sorighitu chi podiat èssere bonu cun isse, ma l'at lassadu andare.
         Unas cantas dies a pustis unos catziadores ant tentu pròpiu cussu leone e l'ant ligadu a un'àrbore. Su sorighitu at intesu sas rùzidas de su leone, fiat acudidu, at rosigadu su cannau e at naradu:

         - Oh su leone, a ti l'ammentas? Aias rìsidu pensende chi deo ti podere èssere de agiudu, e como ses bidende chi fintzas unu sorighitu podet fàghere su bene.



diumenge, 19 de novembre de 2017

L. Tolstoj - Paristòrias e contos


Leone Tolstoj

Paristòrias e contos




PRESENTATZIONE


         Sas paristòrias e sos contos chi bos presento, traduidos dae mene in limba sarda, non dae sa limba originale ma dae un'àtera, los at iscritos prus de chentu annos a como unu grandu iscritore russu, famadu in totu su mundu, Leone Tolstoj (1828-1910).

         Custu òmine fiat famadu, nòbile e ricu; aiat ocupadu càrrigas pùblicas e teniat terras meda. Ma, a diferèntzia de àteros propietàrios de tando, fiat generosu e amantiosu de sa giustìtzia tantu chi at comintzadu a liberare sos tzeracos chi teniat e a distribuire sa terra a sos massajos.

         Diat àere chertu chi totu poderent èssere istruidos: ischiat difatis chi si abarraiant iscraos de s'ignoràntzia a nudda lis diat àere servidu a èssere lìberos dae s'iscraitudine de sa terra. Ma ischiat fintzas chi tando sos fìgios suos ebbia podiant istudiare (nde teniat trèighi: una bella classe pro sos maistros de famìlia!). Totu sos àteros pitzinnos de sa bidda - fìgios de massajos e de artesanos pòveros - non podiant andare a iscola, mancari l'aerent chertu. Pro ite? Forsis ca fiant pòveros e lis tocaiat a traballare? Eja, fintzas pro custu; ma mescamente ca ... no esistiant galu sas iscolas pùblicas. Sos nòbiles pro istruire sos fìgios  mutiant a domo issoro maistros e professores, sos àteros pitzinnos creschiant sena ischire nen lèghere e ne iscrìere: abarraiant analfabetas. Leone Tolstoj at detzisu duncas de abèrrere un'iscola pùblica pro sos fìgios de sos massajos; isse etotu faghiat de maistru, agiudadu dae parentes e amigos. Ma ... sos sillabàrios e sos libros de letura, in ue si podiant agatare? Peruna libreria nde bendiat.

         Tolstoj at detzisu tando de los iscrìere isse etotu; e nd'at ammaniadu bator pro sas classes elementares. De custa manera, in s'annu iscolàsticu 1872, sos pitzinnos de Jasnaja Poljana ant comintzadu a frecuentare s'iscola de su conte Tolstoj, a carculare e a lèghere sos primos contos chi s'autore aiat fatu imprentare cun su dinari suo in cussu annu.
         Isse teniat s'ispera chi totus nde diant àere aprofetadu. In sa presentatzione de custos "Libros Russos de Letura" difatis iscriiat: "Custos sunt sos bisos mios: chi pro duas generatziones totu sos pitzinnos russos, dae sos de sa famìlia imperiale a sos de sos massajos, si forment cun custos libros e dae issos potzant retzire sas primas impressiones poèticas, a manera chi deo, chi los apo iscritos, una die mi nch'apo a mòrrere serenu".

         Non duas ebbia, ma forsis binti generatziones, o siat milliones de pitzinnos, ant a retzire sas "primas impressiones poèticas" dae custos contos e paristòrias chi s'autore at iscritu, leende su mègius dae su frore de sa literadura de ogni paisu. Tolstoj, cun paràulas fàtziles e istile simple, a manera chi totus los poderent cumprèndere, at rivisitadu sas paristòrias de Esopu (poeta grecu antigu) e sas de La Fontaine, o de sos Frades Grimm, e fintzas sos contos de s'istòria romana e sas legendas de sa Rùssia.   A sos contos de fantasia s'autore at annantu sutzessos verdaderos lèghidos in sos giornales, e descritziones de sa natura - sa vida de sa campagna, de sos fundos e de sos animales - e mescamente ammentos commovedores de sa pitzinnia, vìvidos dae isse etotu o dae parentes suos  o dae gente pòvera chi aiat connotu.

         Custos ammentos lu prenaiant de ternura, ca l'ammentaiant sa pitzinnia sua colada cun sas tzias e sos fradiles numerosos, chi l'aiant educadu cando fiat abarradu òrfanu. Leone Tolstoj difatis si fiat fatu mannu sena sa mama, sa printzesa Marija Volkonskaja morta cando isse teniat duos annos, e su babbu, su conte Nikolaj, chi si nche fiat andadu cando Leone teniat noe annos. E est pro custu chi s'iscritore, a mannu, istimaiat meda sos pitzinnos e cheriat èssere tratadu comente un'amigu prus chi non comente unu maistru.

         E paris cun issos inventaiat contos noos: lis leghiat sos chi isse aiat iscritu, pro ischire si lis praghiant, e si faghiat contare dae sos pitzinnos istòrias chi aiant intesu dae sos giajos issoro, istòrias chi luego isse iscriiat in bella forma. De custa manera totus paris creaiant cada die cussu siddadu chi deviat servire a milliones de àteros pitzinnos.

         Como fintzas bois duas, Amèlia* e Anita*, che sos iscolanos de Tolstoj, seis prontas a retzire dae custos contos e paristòrias sas primas impressiones poèticas.


*(Amèlia e Anita sunt duas amigas mias chi sunt istudiende su sardu cun su babbu e sa mama).